Barcelonejant Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La ‘masterclass’ de Mendoza a Sirera sobre Barcelona
Només per escoltar de nou la veu de Luis del Olmo a través d’un micròfon va valer la pena assistir als premis Alegría de Vivir
El candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona, Daniel Sirera, ha tingut una setmana bastant més ocupada que la del seu cap, Alberto Núñez Feijoó. A Sirera l’hem vist pel barri de Gràcia, reunit a Foment i passejant amb el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno Bonilla, per la Sagrada Família. És a dir, complint al peu de la lletra el seu full de ruta electoral. Sirera és un paio discret i prudent. Molt allunyat de certs personatges del seu partit i sense res a veure amb els extremistes de Vox. De vegades utilitza voluntàriament mitjons desparellats, però això no és símptoma de no estar centrat. Una prova d’això és la seva presència en la conferència que l’escriptor Eduardo Mendoza va oferir aquest dimarts al Cercle d’Economia. Va ser una masterclass sobre Barcelona. Mendoza és una persona intel·ligent, llegida, amb un notable sentit de l’humor i a qui no se li escapa res que no vulgui dir. És a dir, que per moltes preguntes dels assistents ningú va aconseguir que culpés directament el procés o Colau de l’estat de Barcelona.
Van assistir a escoltar-lo el president del Cercle, Jaume Guardiola, i dues de les dones de la ciutat amb més inquietuds pel món cultural i pel coneixement en general. Em refereixo a Montse Pinyol, l’advocada que té el millor armari de gorros i barrets de la ciutat, i Camino Quiroga, la notària més elegant del gremi. Elles també van assentir amb el cap quan Mendoza va reclamar que Barcelona sigui una altra vegada una ciutat de cultura.
A primera fila vam veure molt atent el president d’RBA, Ricardo Rodrigo; el president d’Ercros, Antoni Zabalza, i la CEO de Penguin Random House, Núria Cabutí. Una mica més enrere hi havia l’emprenedora i presidenta del consell d’AED, Rita Almela; la directora corporativa d’Hotusa, Marina López, i Carmina Ganyet, que a més de directora general corporativa de Colonial és qui va portar Eduardo Mendoza al Cercle.
En fi, que va ser una classe magistral d’aquest estimat escriptor nascut a l’Eixample fa 80 anys i que va explicar a la perfecció la transformació que ha tingut la ciutat des de la seva infància fins als nostres dies. Quina pena que Colau, Trias i Maragall no l’incloguessin a la seva agenda. Ells s’ho van perdre. Punt positiu per a Sirera. Això sí, el candidat va haver d’autopresentar-se abans de preguntar-li sobre els barcelonins. Mendoza no el coneixia.
La poesia de Luis del Olmo
Només per escoltar de nou la veu de Luis del Olmo a través d’un micròfon va valer la pena assistir als premis Alegría de Vivir a la sala Luz de Gas dilluns passat. Del Olmo va recitar un poema a l’escenari a petició de Lucrecia, que és qui des de fa 11 anys organitza els esmentats premis.
Doncs sí, als 86 anys està en plena forma i va ser l’estrella d’uns premis entranyables en què es respira felicitat i en què tots van acabar ballant. Des del mateix Del Olmo fins a l’expolític Josep Maldonado, els empresaris Enrique Tomás, Miquel Matas i Cristina Cabañas; el director de TVE a Sant Cugat, Oriol Nolis, i el soci de Llorente & Cuenca Óscar Iniesta. Doncs això, molta alegria de viure i espectacular pastís final del pastisser Christian Escribà.
Un director de diari assassinat
Notícies relacionadesSortint de Luz de Gas i camí del passeig de Gràcia em trobo amb un escriptor ocasional de qui segur que se’n parlarà molt. Es tracta d’Oriol Canals. Un llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques que va ser subdirector de màrqueting del diari Sport i ara exerceix de director de negoci del diari Ara. No obstant, la seva passió són els llibres.
M’explica que acaba de publicar la seva tercera novel·la Els sentinelles de la llibertat (Rosa del Vents). L’Oriol afegeix que és un thriller sobre la història d’un important director de diari català que apareix brutalment degollat i amb signes de tortura... Li dic que no segueixi. Entro a la Casa del Llibre i me l’emporto. Des d’aleshores no he pogut parar. La novel·la és apassionant, plena de sorpreses, ben escrita i analitza la relació entre el poder i els mitjans de comunicació. Segur que a Albert Sáez li agradarà... No ho dubtin. Vagin de seguida a la seva llibreria de referència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
