El VAR i Plató

La irrupció de la tècnica audiovisual ha ajudat a aclarir moltes situacions dubtoses. És cert que hi ha hagut de tot i que qualsevol intervenció (i interpretació) humana està subjecta a la possibilitat d’un error, més o menys inconscient. Però el VAR ha introduït certituds. Segons els detractors del sistema, ha entorpit la dinàmica del futbol i ha fet que s’acostés als esports on es valora més la constatació dels fets que no pas la salvatge dinàmica del joc. En això es basaven els madridistes per renegar de la decisió arbitral. Ningú no s’havia adonat de la situació anòmala del davanter del Madrid. Ergo, si tothom acceptava aquella realitat, ¿per què dimonis havia d’intervenir un 'deus ex machina' per capgirar-la? En aquest cas, més enllà de l’anècdota esportiva, s’amaga una consideració filosòfica. Tot i que es va demostrar (a pesar d’Ancelotti) que el fora de joc hi era, tot i que finalment s’admetés la rectificació, el que s’intentava era valorar la immediatesa de l’instant (amb ostentosa celebració inclosa) per damunt de les minúcies de la veritat. Els del Madrid, picats per la derrota, potser no s’han adonat que han introduït un debat no pas sobre el bé i el mal, sinó una disquisició platònica a l’entorn de les ombres del món real i el món de les idees.