La moció no és cap broma

El Congrés dels Diputats abordarà aquest dimarts el debat de la sisena moció de censura de la democràcia i la segona d’aquesta legislatura. La primera va ser presentada per Vox fa dos anys, va fracassar –com ho farà la que ha plantejat ara el mateix partit ultra–, però va significar la ruptura, almenys momentània, del PP de Pablo Casado amb Santiago Abascal. Ara, amb les enquestes a la baixa des de l’estiu passat, tot i que la sagnia de vots cap al PP sembla que s’ha retallat els últims mesos, Vox assaja de nou una maniobra destinada a demostrar-li PP que ells sí que són més durs amb Pedro Sánchez i a recuperar el protagonisme perdut.

Vox ha aconseguit tornar a ser al focus, però, al presentar un candidat atípic com Ramón Tamames, economista prestigiós i exmembre del PCE, en el qual va militar fins al 1981, la jugada se li pot girar en contra. Tot i que en l’última compareixença conjunta amb Abascal Tamames va declarar que «coincidia amb Vox en allò essencial» –la unitat d’Espanya, la monarquia, la bandera i la crítica al Govern per les seves aliances–, en les múltiples entrevistes que ha concedit no s’ha estat d’exhibir les seves discrepàncies amb el partit que el promou, sobretot en tot allò referent a les autonomies –continua defensant que Espanya és «una nació de nacions»–; en l’emigració, contrari a la brutalitat de Vox; en els perills del canvi climàtic, que Abascal nega, o en la seva qualificació del Govern, que no considera «il·legítim», com fa el partit ultra, sinó equivocat.

Malgrat que aquestes divergències tan notòries, l’edat del candidat i el seu passat han provocat diverses facècies, seria un error que els altres partits –sobretot el PSOE i el PP– es prenguessin a broma la moció. Pel que es coneix del seu discurs –filtrat íntegrament, en un nou episodi sorprenent–, Tamames plantejarà temes que afecten el conjunt dels espanyols i amb una serietat allunyada de les extravagàncies de Vox. Sánchez hi haurà de respondre amb la seva gestió i amb arguments, mentre que el PP, que s’ha dedicat a menysprear la moció, haurà de contrarestar que la intervenció de Tamames no sedueixi el seu electorat i afrontar les crítiques que li arribaran de totes bandes, entre les quals la d’optar per l’abstenció en lloc de votar ‘no’. 

La impressió general és que la moció pot beneficiar Sánchez, però cal no oblidar que el Govern l’afronta en el seu pitjor moment, amb greus enfrontaments interns i lleis en entredit. El PP, per la seva banda, podria pagar la seva inhibició i la seva consideració des del principi de la moció com un xou. Dimecres sabrem qui guanya i qui perd. En tot cas, el desenllaç del debat de la moció –el resultat ja se sap, només aconseguirà els 52 vots de Vox– distarà de ser decisiu des del punt de vista electoral de cara a les generals del desembre.

En aquesta convocatòria hi influiran més altres qüestions pendents de clarificació, com el final de la batalla dins d’Unides Podem –si van junts encapçalats per Yolanda Díaz o separats– o el resultat de les autonòmiques i municipals. El PP té raó quan diu que la veritable moció de censura al Govern de Sánchez es produirà el 28 de maig, malgrat les diferències de vot que solen produir-se en eleccions tan diferents.