Article de Carles Francino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Ombres i silencis

‘La sombra de la tierra’ oficia com una galeria de la maldat humana desmuntant, entre d’altres, el tòpic que els pares sempre estimen els seus fills

Si fos dona i hagués de triar noms de guerra, Atilana i Garibalda serien dues bones opcions. Així s’anomenen les protagonistes de ‘La sombra de la tierra’, el debut literari de l’actriu Elvira Mínguez, on totes dues deslliuren una guerra sense treva pel poder i, a més, en el pitjor escenari per a una confrontació civil, que és el dels veïns. Aquella dita de poble petit, infern gran queda curt davant el desplegament d’odi, rancor, traïcions, misèria i venjances que se succeeixen a les pàgines del llibre.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Escrit amb la sobrietat i la contundència que amaren el treball actoral de la seva autora –sempre he pensat que és nostra Ana Magnani–, ‘La sombra de la tierra’ oficia com una galeria de la maldat humana desmuntant, entre d’altres, el tòpic que els pares sempre estimen els seus fills. I ho fa a cavall d’un dels grans tabús de la nostra societat: els abusos sexuals infantils al si de la família. Ja ho descobriran els lectors, però el combustible que alimenta la mala sang d’aquestes dues dones neix precisament en aquest fangar. I és molt fort pensar-ho, però si ara mateix resulta que vuit de cada 10 agressions sexuals a menors les cometen persones –gairebé sempre homes– vinculades a l’àmbit familiar, ¿com és possible que no estiguem diàriament clamant al cel a la recerca de solucions? I qui diu al cel diu a institucions i a tota la societat, que assisteix a aquest drama dissimulant, hipòcrita, mirant de tancar els ulls davant una realitat que l’incomoda profundament.

Mai oblidaré una entrevista fa temps a la ràdio en la qual una noia andalusa em va explicar els abusos que va cometre un oncle seu durant diversos anys i com la van fer fora de casa quan ho va denunciar. «T’has carregat la família» va ser la sentència que li va caure a sobre. Espero que després la vida li hagi somrigut i que nosaltres algun dia ens desempalleguem de l’absurd pudor que a ella la va deixar desprotegida. Va dir Elvira Mínguez fa poc: «Escric per trencar els silencis». A mi de vegades em venen ganes de trencar també altres coses.

Temes:

Abusos sexuals Llibres Recomanació literària

Inicia sessió 0 Comentaris