Les al·lusions a Joan Ollé al documental ‘El sostre groc’ desperten crítiques

Tres-centes persones, la majoria del món de la cultura, han firmat el manifest ‘En defensa de l’honor de Joan Ollé’ per deixar patent la seva «pena i indignació» per l’ús de dues imatges del director teatral i professor de l’Institut del Teatre, mort fa uns mesos a Barcelona, al documental ’El sostre groc’, dirigit per Isabel Coixet. Produït per Miss Wasabi Films, el documental, emès fa pocs dies per TV-3 i la 2 de TVE, denuncia casos d’abusos sexuals i psicològics repetits per part de dos professors a l’Aula de Teatre de l’Ajuntament de Lleida.

«Joan Ollé no va tenir cap relació directa o indirecta amb els casos d’abusos que es denuncien al documental i que en alguns casos afecten alumnes menors d’edat. Ollé va passar un temps com a professor convidat, però al centre en qüestió, com a tal, ni va tenir notícia de l’esdevingut ni de bon tros hi va participar», diuen els signants del text. Entre ells figuren el director Mario Gas, la cantant i actriu Ana Belén i intèrprets com Josep Maria Flotats, Vicky Peña, Roser Camí, Sergi López, Joan Anguera, Ricard Borràs, Enric Canut, Carmen Conesa, Pep Cruz, Mia Esteve i escriptors com Jordi Coca i Juan Cruz, entre altres.

Notícies relacionades

El Liceu Mar transformarà 32.000 metres quadrats del Port Vell i costarà 50 milions d’euros

La Barcelona dels prodigis literaris

En segon lloc destaquen que la inclusió de la seva imatge «en dues fotografies (en una de les quals, a més, apareix el seu nom al costat del principal acusat i de l’alcalde de Lleida) és una forma sibil·lina i deliberada d’involucrar-lo». Els signants consideren que «tal com es formula, se suggereix la perversa associació entre contractadors i contractat, col·locant-los tots dos en un nivell similar d’immoralitat».

El document recorda que Joan Ollé va ser acusat de fets de naturalesa similar a l’Institut del Teatre de Barcelona que «mai es van denunciar davant la justícia i que, en conseqüència, no es van considerar provats de cap manera per l’Institut, que va crear una comissió interna per estudiar-los i van ser desestimats posteriorment per la Fiscalia de Barcelona».