Les al·lusions a Joan Ollé al documental ‘El sostre groc’ desperten crítiques

Tres-centes persones, la majoria del món de la cultura, han firmat el manifest ‘En defensa de l’honor de Joan Ollé’ per deixar patent la seva «pena i indignació» per l’ús de dues imatges del director teatral i professor de l’Institut del Teatre, mort fa uns mesos a Barcelona, al documental ’El sostre groc’, dirigit per Isabel Coixet. Produït per Miss Wasabi Films, el documental, emès fa pocs dies per TV-3 i la 2 de TVE, denuncia casos d’abusos sexuals i psicològics repetits per part de dos professors a l’Aula de Teatre de l’Ajuntament de Lleida.

«Joan Ollé no va tenir cap relació directa o indirecta amb els casos d’abusos que es denuncien al documental i que en alguns casos afecten alumnes menors d’edat. Ollé va passar un temps com a professor convidat, però al centre en qüestió, com a tal, ni va tenir notícia de l’esdevingut ni de bon tros hi va participar», diuen els signants del text. Entre ells figuren el director Mario Gas, la cantant i actriu Ana Belén i intèrprets com Josep Maria Flotats, Vicky Peña, Roser Camí, Sergi López, Joan Anguera, Ricard Borràs, Enric Canut, Carmen Conesa, Pep Cruz, Mia Esteve i escriptors com Jordi Coca i Juan Cruz, entre altres.

Notícies relacionades

Cap Butaca Buida celebra la festa del teatre amb 324 espectacles

El secret més ben guardat de Raffaella Carrà

En segon lloc destaquen que la inclusió de la seva imatge «en dues fotografies (en una de les quals, a més, apareix el seu nom al costat del principal acusat i de l’alcalde de Lleida) és una forma sibil·lina i deliberada d’involucrar-lo». Els signants consideren que «tal com es formula, se suggereix la perversa associació entre contractadors i contractat, col·locant-los tots dos en un nivell similar d’immoralitat».

El document recorda que Joan Ollé va ser acusat de fets de naturalesa similar a l’Institut del Teatre de Barcelona que «mai es van denunciar davant la justícia i que, en conseqüència, no es van considerar provats de cap manera per l’Institut, que va crear una comissió interna per estudiar-los i van ser desestimats posteriorment per la Fiscalia de Barcelona».