Article d’Ana Bernal-Triviño Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¿Treure el Dia del Pare?

Qui no té la mínima empatia amb el dolor d’un nen o d’una nena que encara no entén què és la mort, serà complicat que empatitzi amb altres realitats

3
Es llegeix en minuts
¿Treure el Dia del Pare?

Que la teva mare mori de covid i que el teu pare mori de covid un mes després. Que el teu pare mori d’un infart just el dia en què t’ha portat a veure Disneyland. Que la teva mare, professora de la teva escola, mori de càncer. Que tu, que has fugit de la guerra d’Ucraïna, tinguis el teu pare al front sense saber si avui és viu. Aquests són alguns casos reals de nens i nenes de l’escola on treballa una professora a qui conec molt de prop.

Potser per això el claustre, en conjunt amb el director, un claustre on hi ha fills i pares, no van dubtar a canviar dates com el Dia del Pare o de la Mare pel Dia de les Famílies. Detallo aquests casos perquè, qui no té la mínima empatia amb el dolor d’un nen o d’una nena que encara no entén què és la mort, serà complicat que empatitzi amb altres realitats. Famílies amb un sol progenitor, amb dos pares o dues mares, d’altres on un avi o una tia assumeix aquest rol, o quan fins i tot el teu pare ha matat la teva mare i no vols recordar aquesta persona ni en pintura. 

Si als adults, quan moren els nostres progenitors, ens couen aquells dies especials, imaginin quan no tenis ni 10 anys. El vídeo de Bertín Osborne en què parla, com si fos la fi del món, que en una escola no se celebra el Dia del Pare (amb el ‘hashtag’ #VivaEspaña) és la punta de l’iceberg. El que ell anomena «país de bojos» és un país amb empatia per la infància. Perquè les escoles han de ser espais inclusius i no excloents amb tota situació, com el color de pell o una discapacitat. 

I, és clar, es van haver de barrejar ous amb cargols. Als comentaris es deia que aquest feminisme retalla drets als homes fins a «treure’ls el seu dia» o que per què, a diferència del 8M, no se celebra el Dia de l’Home. És gairebé patològic que davant una mesura educativa aquestes persones només assenyalen al feminisme. Així que toca aclarir.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

No, ni el Ministeri d’Igualtat, ni Educació ni el Govern han iniciat cap llei per retirar el Dia del Pare. Sí, els centres educatius poden decidir quines dates volen celebrar, com aquells que fomentin la igualtat o valors, com el Dia del Llibre o el 8M. Sí, la mesura afecta el Dia del Pare i el Dia de la Mare i no hi ha vídeos de mares ofeses. Sí, aquest diumenge serà el Dia del Pare per a qui el vulgui celebrar i no vindrà la policia a treure drets ni a prohibir celebracions. Sí, els dies especials ajuden a prendre consciència de realitats invisibles i desigualtats. Per això existeix el Dia del Càncer i el de les Malalties Rares, no el dia de les persones sanes, igual que existeix el Dia contra la Discriminació Racial i seria absurd crear el dia de les persones blanques. Tot i que ja se sap que n’hi ha que han de ser el nen al bateig, la nòvia a la boda o el mort a l’enterrament.

I per als ofesos de per què existeix el 8M però no el Dia de l’Home, malgrat que durant segles ells han sigut els únics protagonistes: sí, existeix el Dia de l’Home, el 19 de novembre. Una vegada més, el masclisme ha sigut presa de la seva pròpia ignorància.