La primera obligació d’un metge és no fer mal

Recentment s’ha fet viral un vídeo d’una infermera de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona en què la noia es rebel·lava davant la imposició d’acreditar el nivell C1 de català com a requisit per treure’s unes oposicions. Independentment de la manera com va escollir per expressar la seva opinió, en el fons de la qüestió, i per enèsima vegada, es planteja la conveniència d’imposar el segon nivell de català més alt dels cinc actuals a una infermera de Cadis que ha vingut a treballar a Barcelona, una ciutat necessitada de professionals de la salut. 

És evident que s’ha vulnerat el dret d’aquesta noia a treballar a Catalunya al veure’s discriminada per raó de llengua, malgrat que som una comunitat bilingüe, amb dues llengües oficials, i a cap sanitari espanyol se li pot conculcar el seu dret constitucional a desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions. De la mateixa manera que no es pot vulnerar, per raons de llengua, el dret d’una sanitària canària a treballar a Galícia, o d’una valenciana a treballar al País Basc, o d’una catalana a treballar a Madrid.

És recomanable aprendre català per treballar a Catalunya, ja que el coneixement de l’idioma obre portes professionals i personals, facilita la comunicació amb molts pacients i, a més, es tracta d’una llengua espanyola que hem de cuidar.

Però també és raonable que, d’entrada, qualsevol sanitari espanyol que vulgui treballar a Catalunya es plantegi el català com un mèrit i no com un requisit obligatori. Hi ha una llengua comuna amb què podem entendre’ns sempre i es recomana l’aprenentatge del català de manera progressiva.

Per això, el català ha de deixar de ser una imposició, com passa amb el monolingüisme vehicular a l’escola catalana o amb l’obligació de retolar en català els comerços sota l’amenaça de sancions i multes.

Com sempre, s’ha tornat a polititzar el tema. Després d’una excusa victimista i el greuge com a tàctica política s’ha orquestrat una reacció desmesurada. En resposta a una infermera, 2.000 metges han unit forces per imposar el català a tot arreu, parlat i escrit, al sector sanitari. També podria passar el contrari. Recordem que, en el seu moment, 1.500 metges constitucionalistes es van rebel·lar contra la posició del Col·legi de Metges de Barcelona a favor del procés i de la celebració del referèndum il·legal de l’1-O.

A Catalunya, l’administració sanitària ha imposat una única llengua (La Meva Salut) i no hi ha hagut cap revolució per això; de moment, el col·lectiu majoritari castellanoparlant s’ho està empassant. 

Notícies relacionades

Salut i Vall d’Hebron investiguen el vídeo viral de la infermera que es nega a aprendre el català

Ara és temps de la infància

Després de la imposició monolingüe del català durant 40 anys, que va seguir la imposició del castellà durant quatre dècades, s’ha de regular i normalitzar de seguida el bilingüisme a Catalunya. 

El jurament hipocràtic que obliga els metges des de fa 2.500 anys ho estableix ben clarament: ‘Primum non nocere’, és a dir, el primer és no fer mal. De manera que els professionals de la salut no podem permetre’ns afegir llenya al foc ni polaritzar una situació que pot danyar la convivència ciutadana en un àmbit, el sanitari, tan primordial.