Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La credibilitat de Suïssa: formatges, rellotges i bancs

La caiguda de Credit Suisse, ¿salvat? pels 50.000 milions d’euros en préstecs del Banc Central de Suïssa, posa en entredit el paradís bancari per excel·lència

4
Es llegeix en minuts
La credibilitat de Suïssa: formatges, rellotges i bancs

Suïssa i Noruega es disputen els rànquings anuals de l’Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides. En l’últim publicat, el país helvètic va substituir el dels fiords. Suïssa és coneguda per produir rellotgesformatges i medicaments, per la seva puntualitat, per tenir la Nestlé i per ser un paradís bancari que al llarg dels anys ha servit patrimonis de tot color i mena per conservar-hi els seus estalvis i inversions. Un paradís que la resta de l’univers ha volgut mantenir neutral i lliure d’intervencionismes exteriors.

A la residència d’una senyora suïssa, als peus del llac Maggiore, a qui vaig conèixer pujant muntanyes a Alaska en la prehistòria, recordo haver tingut una de les converses més absurdes de la meva vida. Em volia convèncer que l’oli d’oliva era pèssim per a la salut, que havia de cuinar amb mantega, menjar pa amb mantega i untar-me, si era necessari, de mantega. Com que volia descansar, vaig acabar donant-li la raó.

Suïssa és per als suïssos el centre de l’univers. Són els millors i, fins i tot, en alguns moments, han tingut una selecció que ha jugat bé a futbol (gràcies als fills d’immigrants). Suïssa és això i més: d’Erasme de Rotterdam, enterrat a l’avorridíssima Basilea, a Calví, el reconegut teòleg, un dels pares del protestantisme cristià, a qui la riquíssima Ginebra dedica un carrer al seu netíssim nucli antic. La divisió cantonal l’erigeix com un dels països més descentralitzats del món. Qualsevol assumpte públic que atempti contra la llibertat individual és susceptible de ser votat en referèndum. ¿Algú sap qui presideix la Confederació Helvètica? Alain Berset. ¿N’heu sentit a parlar? És una de les seves virtuts: els polítics suïssos són irrellevants.

Malament i tard. La decisió del Banc Central de Suïssa de prestar 50.000 milions d’euros a Credit Suisse (CS) per salvar, temporalment, la seva crisi de liquiditat, es preveu insuficient. ¿Com és possible que tot el que se sabia de CS no hagués generat una reacció prèvia? ¿Préstec en comptes d’injecció directa? Fonts coneixedores del sistema financer europeu comenten que si CS hagués estat sota la tutela del Banc Central Europeu (BCE) ja se l'hauria intervingut fa temps. 

Des de feia mesos era coneguda la inestabilitat del gegant helvètic. A la premsa financera internacional sortien informacions sobre els seus problemes; però, absort com estava el món en la invasió d’Ucraïna i la crisi energètica, s’hi va parar poca atenció. 

El 2022, CS va perdre 7.400 milions d’euros. Havia anunciat més pèrdues per a aquest any i una reducció de 9.000 llocs de treball dels 52.000 que suma. L’últim trimestre, es van retirar de CS 111.000 milions en dipòsits. Fins a 160.000 milions en un any. El Banc de Suïssa coneixia aquestes dades i no va actuar. Les accions, que havien arribat a valer 16 francs (equivalència d’un euro per divisa suïssa), havien caigut a 2,13 abans que el Saudi National Bank, propietari del 10% de CS, decidís no ampliar capital. Van caure fins a 1,56 francs abans de tornar a pujar a 2 després de l’anunciada intervenció de l’autoritat monetària. El seu valor borsari: 8.000 milions per a uns actius de 500.000.

Al Banc Central Europeu ja estan analitzant fins al mínim detall l’exposició amb CS de la banca de la UE

Martí Saballs

Director d’informació econòmica de Prensa Ibérica

Els mercats, espantats després que sucumbís el Silicon Valley Bank (SVB), es van trobar amb una sorpresa menys inesperada del que semblava. Si la caiguda de l’SVB ja va obligar el BCE a repassar les connexions que tenia aquest banc amb entitats europees, amb CS el temor es va aguditzar.

Notícies relacionades

Després de la fallida de Lehman Brothers el 15 de setembre del 2008, el BCE va tardar tres dies a descobrir les interconnexions entre aquest banc i la banca europea. Massa temps. Va canviar el sistema estadístic i avui l’autoritat monetària pot saber en molt poc temps les complexes relacions entre les entitats financeresQui ha venut què a qui. En definitiva: quin és el grau de contaminació que existeix i com es pot controlar. A Frankfurt ja fa hores que no dormen per aclarir dubtes i poder actuar en el sistema abans que sigui massa tard.

No cal recordar les paraules d’optimisme que es van generar a Espanya, tant de polítics com de banquers, sobre el bon estat de la banca espanyola a finals del 2008. L’experiència ha de servir per evitar repetir els mateixos arguments. La bona comunicació i la transparència són fonamentals per impedir l’escepticisme i la desconfiança, ja perennes, que hi ha sobre el sistema financer. Les xarxes socials comencen a generar rumors i especulacions sobre quin serà el pròxim banc que caurà. Que el BCE no esperi a actuar si és necessari. Si hi ha un altre espantall bancari a punt de caure, que no procrastini. Cirurgia immediata.