La caravana de la bondat
Zelenski entrega la medalla a sor Lucía Caram /
Dimarts vinent farà quatre anys de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. Tornarem a recordar el tràgic aniversari: els antecedents i com ha evolucionat. Recordarem les conseqüències que ha generat en la resta d’Europa. La tornada de la por i la nova aposta pel rearmament, molt més intens en la frontera oriental de la UE, per poder fer front al nou enemic rus, les seves amenaces i els seus intents de desestabilitzar a la Unió, ja sigui enviant drons o sabotejant les infraestructures.
Desconeixem si les actuals converses per arribar a un alto el foc serviran per aconseguir aquest objectiu. Mentre la taula de negociacions, auspiciada pels Estats Units, se celebra, el règim de Putin continua destruint les fonts de generació d’energia d’Ucraïna, la població de la qual intenta sobreviure al dur hivern. El front de batalla s’ha convertit en una moderna guerra de drons entre trinxeres, amb lleugers avenços de tropes, convertides en carn de sepultura amb el pas del temps. A mesura que els EUA han anat retirant el seu suport militar directe a Ucraïna sota el règim de Donald Trump, és la UE qui continua proveint aquest país amb sistemes de defensa propis o adquirint-los a la indústria armamentística nord-americana.
"Que aquesta sigui l’última caravana de la bondat que es produeixi. Significarà que la guerra es va acabar", va assenyalar el cardenal Joan Josep Omella. El també arquebisbe de Barcelona va beneir ahir a les 21 ambulàncies –fruit de donacions, incloent del finat papa Francesc– que van sortir per portar medicaments i una altra ajuda humanitària des de Barcelona a Odessa. És el 42è corredor humanitari que surt amb aquest propòsit des del 2022.
Notícies relacionadesLa missa de comiat per al comboi, celebrat a la cripta de la Sagrada Família, va comptar amb la presència de les primeres autoritats de l’Ajuntament de Barcelona, incloent l’alcalde Jaume Collboni i el conseller d’Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch, a més d’altres personalitats de la societat civil i una àmplia colònia d’ucraïneses. En un discret segon pla estava el cor i impulsora del projecte, la meva apreciada sor Lucía Caram, a través de la Fundació del Convent de Santa Clara. Al seu costat, en el viatge de 3.000 quilòmetres, una cinquantena de voluntaris, incloent guàrdies de seguretat i una estimadíssima conductora.
Mitjans de comunicació com EL PERIÓDICO són essencials, i així ho expliquen els seus enviats especials, per recordar Ucraïna i el patiment dels seus ciutadans. Aquest país s’ha convertit en la gran peça a cobrar d’un macabre tauler d’escacs. És una lluita de poders que, com en el passat, volen cobrar-se les seves peces. També a Palestina, Iemen, Sudan, Myanmar, Congo, Somàlia i en una altra desena de conflictes interns, avalats per diferents potències. L’amenaça d’un atac dels EUA, per a qui els fins justifiquen els mitjans, pesa ja sobre els ciutadans de la dictadura dels aiatol·làs a l’Iran. Mentrestant, el compte enrere perquè la Xina envaeixi l’illa de Taiwan ja ha començat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
