Article de Georgina Higueras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La Xina, nou Govern per a temps difícils

A la tensió geopolítica s’hi afegeix la muntanya de deute de les administracions locals i la caiguda de la natalitat, que fa de la Xina el primer país en desenvolupament amb una població envellida, un enorme llast per a les seves ambicions desenvolupistes

3
Es llegeix en minuts
La Xina, nou Govern per a temps difícils

JU PENG / XINHUA NEWS / CONTACTOPHOTO

Sota la batuta implacable de Xi Jinping, que inicia el seu tercer període de cinc anys com a president de la República Popular, el nou Govern xinès, nomenat durant la sessió plenària anual de l’Assemblea Popular Nacional (APN, Parlament), té com a missió recuperar la confiança perduda del sector privat i dels inversors estrangers en els tres anys durs de pandèmia. Totes les mirades estan posades en la capacitat de maniobra que tindrà el nou primer ministre, Li Qiang, amic personal de Xi, en comparació amb el seu predecessor Li Keqiang, que va anar perdent poder a mesura que el president en consolidava el seu.

Considerat un pragmàtic molt proempresarial, Li Qiang podria gaudir de més autonomia per a, com va fer a Xangai i a Zhejiang quan era cap del gabinet de Xi (2004-2007), prendre mesures audaces per apuntalar l’economia, desactivar els riscos immediats i impulsar el creixement a llarg termini. El seu objectiu és elevar el nivell de vida de la majoria de la població fins a acostar-se al dels països industrialitzats.

Li ha nomenat quatre vice primers ministres i cinc consellers d’Estat, inclòs el seu cap de Gabinet Wu Zhenglong, i el ministre d’Exteriors, Qin Gang; de Defensa, Li Shangfu , i Seguretat Pública, Wang Xiaohong, a més de l’ex cap del partit a la província de Guizhou, Shen Yiqin, única dona en les altes esferes del poder xinès. L’ascens del general Li Shangfu, enginyer aeroespacial i exsubcap de la Força de Suport Estratègic, es relaciona amb les turbulències a l’estret de Taiwan i la tensió geopolítica que pogués derivar en una confrontació amb els EUA per impedir la independència de l’illa, que Pequín considera part inalienable del seu territori. 

El pressupost de Defensa del 2023 s’incrementarà el 7,2% fins als 225.000 milions de dòlars. És el segon del món, després del dels EUA, però no arriba a un terç d’aquest. La investigació i innovació en ciberdefensa i en nous míssils és prioritària, tot i que amb freqüència està finançada pel Ministeri de Tecnologia o la indústria privada al ser tecnologies de doble ús. 

Durant la sessió de l’APN, Xi Jinping va declarar que l’Exèrcit Popular d’Alliberament (EPL) ha de millorar les seves «capacitats estratègiques integrades» per posicionar-se en un dels exèrcits més avançats del món. Xi està entossudit que arribi a la modernització total el 2027, quan es compleix el centenari de la fundació de l’EPL. Ara redobla els esforços per fer front a la creixent rivalitat dels EUA i els seus aliats. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Un cert pessimisme va planar sobre la sessió de l’APN i la de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès (una espècie de consell de savis), que sempre se celebren alhora. Els danys de la guerra tecnològica desencadenada pels EUA per frenar la Xina es perceben cada dia més en els sectors més avançats del gegant asiàtic, que ja té com a repte principal el control de riscos. A la tensió geopolítica s’hi afegeix la muntanya de deute de les administracions locals i la caiguda de la natalitat, que fa de la Xina el primer país en desenvolupament amb una població envellida, un enorme llast per a les seves ambicions desenvolupistes. 

La preocupació per la seguretat alimentària donarà més poder i fons al Ministeri d’Agricultura i Assumptes Rurals per intensificar la innovació de llavors locals, millorar la infraestructura rural i impulsar l’autoproveïment alimentari. 

Notícies relacionades

Per fer sensació d’estabilitat, l’APN ha mantingut en els seus càrrecs les màximes autoritats econòmiques: Yi Gang, governador del Banc Popular Xinès (el Banc Central), i Liu Kun, ministre de Finances. Tots dos sobrepassen l’edat oficial de jubilació dels dirigents (68 anys) i van sortir l’octubre del Comitè Central del Partit Comunista, durant el XX Congrés, per la qual cosa ha sigut una sorpresa la seva permanència en l’elit econòmica. Alguns analistes veuen en això un desplaçament de la política econòmica del Govern al partit. Destaca també la creació d’una oficina nacional per supervisar la seguretat de les dades i dirigir el desenvolupament de l’economia digital.

No sembla que hi hagi dificultats per arribar a l’objectiu de creixement del PIB d’aquest any, situat en el 5%, però el Govern haurà d’aplicar-se a controlar el deute local ocult i prevenir el contagi de risc entre sectors, inclòs l’immobiliari, a més de l’amenaça que suposa la corrupció i una supervisió inadequada.

Temes:

Xina