Article de Sergi Sol Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sense Catalunya, Espanya com Grècia
Espanya en conjunt hauria de beneir la vitalitat econòmica catalana. Mimar-la. Just el que no s’ha fet mai.
El ministre Montoro explicava en els seus temps, quan manava en la hisenda pública, que van ser les exportacions les que van mantenir les constants vitals de l’economia espanyola en plena crisi del totxo. Quan la intervenció de l’economia espanyola no només era plausible. Era un malson, una autèntica espasa de Dàmocles que feia témer el pitjor mentre vèiem com Grècia es dessagnava.
El ministre destacava que, en plena crisi, les exportacions (sobretot catalanes) no van deixar de créixer. Això, sens dubte, com ell mateix admetia en privat, va mantenir les constants vitals de l’economia.
Això no només no ha canviat, és que Catalunya representa el 25% de les exportacions totals d’Espanya, malgrat que només representa un 16% de la seva població. És més, el 33% del PIB català són les exportacions. Catalunya té, de llarg, l’economia més internacionalitzada d’Espanya.
Per això és una necessitat imperiosa obrir delegacions a l’estranger. I que no respongui a cap caprici. Si alguna comunitat necessita i ha d’obrir delegacions arreu del món és, sense cap dubte, Catalunya. Per això era un error el presumpte veto de Salvador Illa –que va semblar més de cara a la galeria que una altra cosa– per donar llum verda als pressupostos.
Donar pàbul a la campanya del malbaratament de la dreta, sobre la despesa exterior, només se sustenta en un biaix ideològic que xoca frontalment amb la projecció de Catalunya en el seu conjunt. També pel que fa al turisme. Riguin-se del Xacobeo i dels seus centenars de milers de pelegrins. Només Port Aventura va atraure el 2022 més de cinc milions de visitants, amb una despesa mitjana per dia de 200 euros. Facin números. L’aeroport de Barcelona va rebre més de 40 milions de passatgers el 2022. El sisè d’Europa. Majorment turistes. ¡Per descomptat que hem d’invertir a l’estranger!
Entretots
I una altra dada que no és menys important i ens explica certes coses. Catalunya continua sent la comunitat menys dependent del sector públic en la creació d’ocupació. És a dir, amb menys funcionaris per habitant. Extremadura ens dobla de llarg. I el Madrid d’Ayuso (11,5% d’atur, enfront del 9,9% Catalunya) té una ràtio de funcionaris un 40% superior a Catalunya.
Espanya en conjunt hauria de beneir la vitalitat econòmica de Catalunya. Mimar-la. Just el que no s’ha fet mai. I allà tenim aquesta Espanya radial, aquest corredor Mediterrani que no acaba mai d’arribar. I aquest constant posar pals a les rodes ignorant que, tant si es vol com si no es vol, sense Catalunya avui Espanya emularia Grècia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
