Mor-te, no ets com jo

No ets com jo, mai ho seràs. Ets com els ofegats, els que no serveixen. O com aquests que moren aixafats contra les tanques. També els he vist. Bojos llançant-se contra una reixa. Tan tontos que no saben que estan engabiats. Com els animals del zoo. Podem veure’ls, però no podem deixar-los solts. Són perillosos. Vosaltres sou iguals. Hem de protegir-nos de vosaltres, per això no podeu entrar. No volem que ens feu mal.  

No, tu no em fas por. Perquè ets petit, i nosaltres som més. Però creixeràs, i t’ajuntaràs amb d’altres com tu. M’és igual que ara et portis bé. T’ho he dit, com els lleons o els tigres o els ossos del zoo. Són bonics de petits, però creixen i ningú voldria trobar-se’n un de solt. I menys de nit. No volem amagar-nos de vosaltres. 

Ni por ni bombes 

Dius que us vau escapar del vostre país, que sou vosaltres els que us amagàveu. Doncs alguna cosa devíeu fer. ¿Que hi havia guerra? Doncs no haver-la fet. ¿Ho veus? Sou diferents. Nosaltres som millors perquè tenim carrers bonics i cotxes macos i la gent no va disparant pels carrers ni tenim por que caigui una bomba a casa nostra. Això també ho he vist per la tele. Nosaltres no estem bruts ni cridem ni plorem. No volem que sigueu aquí i ens porteu les vostres desgràcies. Que ens contagieu. Jo no vull estar sol i sense casa.  

Nosaltres vivim en pau. No ens fem mal entre nosaltres. ¡És clar que a tu et faig mal! ¿Que no ho entens? ¡No ets un de nosaltres! ¿Veus com ets tonto? I jo soc molt llest i aprenc dels grans. Per això t’insulto i et pego. I quan els profes em diuen que això no està bé, penso que m’enganyen. Com tantes vegades. Perquè si estigués malament, ells, els grans, no farien el que fan.  

En realitat, ells són molt pitjors que jo. Mira, veus, t’empenyo. Només t’he empès. Has caigut a terra, i ja està. Bé, sí, una mica de mal al genoll, però no és res. A la infermeria et curaran. Però ells, els grans, deixen que us ofegueu al mar. I això fa molta por. A mi no m’agradaria morir-me així. Deien que portaven dies, tres o quatre, no ho recordo, un munt de dies al barco i que, a pocs metres de la costa, quan ja arribaven, van xocar amb unes roques. ¿Te n’adones? Ja gairebé estaven a la vora. Si les seves vides importessin una mica, els haurien salvat. Com quan jo vaig a la platja i hi ha socorristes que vigilen. És igual que fos de nit, algú havia de saber que arribaven. 

¿T’he dit que hi havia nens com tu? No, com jo no. Com tu. Se’n van ofegar molts. D’altres es van salvar. Però potser han perdut la seva mare o el seu pare o algun germà. Potser estan sols. Si fossin llestos, si fossin normals, mai haurien agafat aquest barco. Tu tampoc hauries d’haver vingut mai. ¿Que estàveu en perill? ¿Que ho van fer per tu, perquè visquessis millor? Doncs es van equivocar. O menteixen. Sí, segur que és mentida. Mentiu molt, això també ho he sentit.  

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Diuen que veniu a treure’ns les coses. ¿Quines coses? No ho sé. Coses. És igual que el teu pare i la teva mare treballin, segur que alguna cosa han robat. M’és igual que t’enfadis. Una cosa dolenta han fet, o faran. Per això no us salven. Per això deixen que us ofegueu al mar. Ets tan tonto que no ho entens.  

No vull anar a la platja aquest estiu. Em fa por. Penso que hi deu haver un munt de morts allà. I potser em submergeixo i en veig algun. Potser s’han convertit en fantasmes o en zombis o en monstres. ¿Ho veus? Fins i tot les vacances ens fastiguegeu. ¡Toqueu el dos d’una vegada! Aquí no us volem. M’és igual el que us passi, és cosa vostra.