Pressupostos i confiança

El Parlament va aprovar divendres els pressupostos per al 2023. El Govern del president Aragonès va tirar endavant els comptes públics per a aquest exercici gràcies als pactes aconseguits amb el PSC i En Comú Podem. El resultat de la votació parlamentària –73 vots a favor i 58 en contra– suposa, en l’àmbit polític, una votació de confiança implícita en un Govern que va quedar en franca minoria després de la sortida dels consellers de JxCat i, en l’àmbit econòmic, representa una dosi de confiança per a la ciutadania, al dissipar-se els temors d’una pròrroga pressupostària en benefici d’uns nous pressupostos en els quals la despesa pública supera per primera vegada els 40.000 milions d’euros.

Comencem per la segona qüestió: l’aprovació dels comptes catalans per al 2023 situa la política de gestió al frontispici de l’acció de govern. Si aquest és, en teoria, el primer servei de tot governant, ho és encara més en els moments presents: la necessitat d’afrontar la ressaca de la crisi postpandèmia i les noves incerteses obertes per la invasió russa d’Ucraïna. En concret, l’augment de la despesa representa el 7,6% més que el 2022 –el 10,7% si no s’hi inclouen els recursos decreixents de la UE– i els departaments amb més increments absoluts són Salut i Educació, amb 1.128 milions i 675 milions, respectivament.

Establerta aquesta premissa –la política de gestió com a epicentre de l’acció de govern–, l’aprovació dels pressupostos ha sigut el resultat d’una aliança transversal d’ERC amb el PSC i els Comuns, i consuma la ruptura de la política de blocs que es va instaurar en l’última dècada ‘processista’. En concret, aquestes tres forces sumen 74 escons –sis per sobre de la majoria absoluta de la Cambra catalana–, una xifra que és idèntica a la que sumaven a l’inici de la legislatura ERC, JxCat i la CUP. Des d’aquesta òptica, la moció de confiança explícita que reclamaven els postconvergents després de la ruptura del pacte de Govern s’ha materialitzat ara en un vot implícit de confiança.

Els socialistes de Salvador Illa –la primera força en vots del Parlament– han deixat clar que l’aval als pressupostos no significa que tinguin vocació d’«apuntalar» el Govern de Pere Aragonès i han avançat que exigiran que es compleixin «al peu de la lletra» tots els compromisos subscrits, començant per les tres infraestructures que van incloure al document annex al pacte amb ERC: el creixement de l’aeroport del Prat, el conveni de la B-40 i el Hard Rock. Es tracta, precisament, de la «línia vermella», en paraules de Jéssica Albiach, que havia fixat En Comú Podem per deixar aquests projectes fora del pressupost.

El pacte pressupostari no suposa, com diu JxCat, l’embrió d’un nou tripartit d’esquerres. Al contrari, la geometria variable que va aplicar el PSC al votar amb els postconvergents contra el pla pilot de la renda bàsica universal és una picada d’ullet en clau sociovergent. El clima electoral –municipals del maig i generals de finals d’any– posarà a prova l’estabilitat del Govern i serà un primer examen per avaluar, en funció del vot popular, els rèdits o l’erosió de les apostes dels grans partits en escena. La lògica de blocs, que ara s’esquerda, i la nova política d’aliances només es podran certificar després d’unes eleccions catalanes.