El nostre món és el món | Article de Joan Tapia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Podem amb Podem?
Mala setmana per a Sánchez. Salva la rectificació de la llei de llibertat sexual gràcies al PP i amb el vot en contra del seu soci de Govern
Pedro Sánchez ha tingut mala setmana. Dilluns, una enquesta d’EL PERIÓDICO i els diaris de Prensa Ibérica deia que el PP guanyaria el PSOE per gairebé tres punts. La clau: un 10% d’electors socialistes del 2019 s’inclinen ara pel PP. El PSOE perd el centre.
Després, tot ha anat pitjor. Dimarts Podem va votar contra una proposició de llei del PSOE que pretén corregir els efectes no desitjats de la llei de llibertat sexual –impulsada per Irene Montero i recolzada pel Govern– que, des que va entrar en vigor (novembre), ja ha permès la rebaixa de pena de 700 condemnats per delictes sexuals i l’excarceració de més de 70. La llei estava mal feta i havia de ser rectificada, però Sánchez defugia el xoc amb Podem i ha retardat afrontar el problema. Ara Irene Montero no només no ha rectificat –segueix afirmant que és una bona llei però els jutges reaccionaris l’apliquen malament– sinó que Podem ha votat contra la iniciativa del PSOE.
És el primer divorci parlamentari del PSOE i Podem en una llei emblemàtica, la vigília, a més, del dia que reivindica els drets de les dones. ¿Per què Podem s’atrinxera en una llei fallida? Ho ha dit bé Carles Mundó, destacat polític d’ERC que avui no està a primera fila: «en política castiga més la negació de l’error que el fet d’haver-lo comès, encara més quan tothom sap que una cosa no s’ha fet bé».
El cost per al Govern de la votació de dimarts sobre la llei de llibertat sexual serà alt i no ajudarà a arreglar un dels seus problemes principals, el descrèdit en el centre. És cert que, al final, el PSOE s’ha plantat i ha desautoritzat Montero. I la llei de paritat en les llistes i consells d’administració només la va presentar la Moncloa. Sense Igualtat. Però això ni esborra el greu error de partida, aprovat per Sánchez contra la vicepresidenta Carmen Calvo i el llavors ministre de Justícia, ni restitueix l’autoritat del president. ¿És viable un Govern en el qual almenys dues ministres, Montero i Belarra, se subleven i el seu grup polític equipara el PSOE amb «la reacció» per votar amb el PP la proposició de llei? Després de la desautorització, el normal seria que Irene Montero –i els que la recolzen– dimitissin. I que, en cas contrari, el president l’hauria cessat. Un Govern de coalició no són dos governs mal regirats.
A més, la proposició només ha sigut aprovada gràcies als vots del PP. Que els dos grans partits coincideixin alguna vegada no és gaire anormal en una democràcia. El que és contra natura és que el soci minoritari acusi per això el Govern de col·lusió amb el feixisme. No és raonable tampoc que, després de veure la seva proposició salvada pel PP, Sánchez ressusciti una foto de fa més de 20 anys de Feijóo al barco d’un traficant de droga. ¿Què hauria passat si el PP hi hagués votat en contra? No només que el Govern estaria partit, sinó que hauria perdut i hauria naufragat. ¿Per què Sánchez ho agraeix regirant-se contra Feijóo?
Hi ha una tesi. No acaba d’assumir la realitat. Sigui pel que sigui, ha ressuscitat l’esperit de protesta radical i antisistema de Podem. Ja no estem com quan es va aprovar la reforma laboral, alhora, per Yolanda Díaz i la CEOE. Ara, la segona d’Igualtat, Ángela Rodríguez, posa a la xarxa un vídeo en què se la veu satisfeta rere una pancarta: «Quina pena em fa que la mare d’Abascal no pogués avortar». Admissible en una militant exaltada, cessament fulminant en una viceministra.
Sánchez rebutja la inevitable reflexió. ¿És encara Podem un soci apte per governar Espanya? Sánchez vol creure que sí i el Govern va adduir divendres que la proposta sobre la reforma de les pensions, clau per continuar rebent fons europeus, té l’acord de Yolanda Díaz i serà aprovada per Brussel·les. S’haurà de veure, tot i que no és bon senyal que la CEOE la jutgi inacceptable, perquè sembla que el cost recaurà en el deslímit de les cotitzacions als salaris alts. I no oblidem que les pensions són un tema molt delicat. A França, l’intent de Macron de retardar la jubilació dels 62 als 64 anys està provocant grans protestes.
Notícies relacionadesLa pregunta de fons: ¿És possible seguir amb Podem en el Govern i recuperar els vots de centre que Sánchez va tenir el 2019?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
