Article de Jordi Puntí Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Ajuda’ns a millorar

Darrerament ha procreat una forma de promoció més sibil·lina i que ens arriba a la safata de correu com si, de fet, fos una qüestió personal

1
Es llegeix en minuts

Fa uns anys, quan la vida era sobretot analògica, un amic de Londres va viure una particular forma d’assetjament. Un desconegut (mai no va saber qui era) es dedicava a escriure la seva adreça en promocions gratuïtes de catàlegs i ofertes. Així, de mica en mica, la seva bústia es va anar omplint de propaganda, oportunitats de viatges i fulletons de supermercats. Era una manera ben fàcil d’emprenyar, perquè, a més d’atapeir-li la bústia cada dia, fins al punt que el carter li va agafar mania, les seves dades quedaven en una llista i els enviaments es repetien. Si volia aturar-ho, doncs, havia d’escriure a l’emissor demanant-l’hi per favor. Quan ja es plantejava canviar de pis, esgotat, l’allau es va aturar gràcies a la complicitat d’un nou carter (que llençava directament la propaganda) i, cal suposar, que el cansament de l’assetjador anònim.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Ara tot allò sona a rèmora del passat. Fins i tot hem oblidat aquella veu a l’intèrfon que deia: «Correu comercial». La publicitat s’ha convertit en un negoci digital, que, a més, sovint vol enverinar-nos l’ordinador; i, per sort, els correus no desitjats i els anuncis fraudulents van a parar tots a la carpeta de «correu brossa». ¿Tots? Tots no. Darrerament ha procreat una forma de promoció més sibil·lina i que ens arriba a la safata de correu com si, de fet, fos una qüestió personal. D’una banda hi ha les plataformes de subscripció, tipus Netflix o HBO, que et van enviant missatges recordant que t’afanyis a acabar de veure tal sèrie, o et recomanen pel·lícules que ni per casualitat s’ajusten al teu perfil cultural. I després hi ha els missatges amb enquestes de botigues on has comprat, de bancs que et guarden els diners, d’empreses que els pagues per un servei: volen saber si estàs satisfet amb el producte, que valoris de l’1 al 10 la seva rapidesa, que els ajudis a millorar. Si algun cop els responc, sempre penso que les meves queixes i suggeriments no arriben enlloc, amb sort al correu no desitjat. Avui som víctimes d’un altra mena d’assetjador anònim, un algoritme pervers i incansable.

Temes:

Publicitat