Article de Sergi Sol Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’artista digital
Laura Borràs té un ull clínic per reconèixer el talent que a d’altres se’ls escapa
Per desacreditar Isaías Herrero, beneficiari dels encàrrecs a dit de Laura Borràs, la defensa de la presidenta de Junts l’ha titllat de ‘drogata’. Jo no tinc ni idea de si l’examic de Borràs està enganxat a cap psicòtrop. Una altra cosa és que efectivament fos condemnat per traficar. I una altra cosa és que sembli lleig –tot i que potser efectiu– recórrer a aquesta acusació per arruïnar la seva paraula. És clar que, quan estàs amb l’aigua fins al coll, el que sigui per salvar la pell.
Però, al seu torn, per justificar tant contracte per al ‘drogata’ Isaías, ens l’han descobert com un artista digital. Revelació oportuna. Vaja, que és el nostre Jaume Plensa de les pàgines web. I per això calia donar a ell –i a ningú més– un encàrrec rere un altre.
Imagini vostè que fins i tot més que Plensa. I, seguint el fil argumental de l’aclaparadora defensa de Borràs, ens hem d’imaginar una espècie de Jimi Hendrix. La seva reencarnació digital. Un creador que quan anava col·locat fins a les celles componia temes (per al cas, webs) extraordinaris. Igualet que el difunt mestre del rock.
Notícies relacionadesEl més sorprenent davant un artista tan gran és que hagués passat tan desapercebut. Inexplicablement desaprofitat. Perquè no consta cap tempteig a Palo Alto. Res de Silicon Valley. Res a Califòrnia. Res a cap dels gegants del sector en les seves divisions europees. No es van assabentar de res. Laura Borràs té un ull clínic per reconèixer el talent que a d’altres se’ls escapa. Com el de Ray, un altre dels seus artistes digitals. Borràs el va fitxar. Els va fitxar. Ningú més va ser capaç de caçar tant talent. I de posar-lo al seu servei.
En fi, una altra qüestió és el caire esbiaixat que projecta Jesús María Barrientos, magistrat ponent de la causa. La seva actitud prèvia adoba el relat de falta d’imparcialitat. Com el seu enuig per l’al·legat final de Borràs. Cal mantenir la compostura sempre, magistrat. Borràs fins i tot es pot permetre mentir, abillar-se amb la bandera, presentar-se com una víctima del sistema. Però Barrientos ni s’ho pot permetre ni és lícit que ho faci. Entela el procediment i dona ales a tota anàlisi irracional. Les togues haurien de ser exemplars i predicar amb l’exemple. Qualsevol altra actitud enterboleix la sala i el seu procediment. L’artista, al banc dels acusats. No amb la maça del plet a les seves mans.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
