Revolució digital i igualtat de gènere

Aquest 8-M, Dia Internacional de les Dones, hem de fer palès que la revolució digital està perpetuant i amplificant els patrons de la desigualtat de gènere. Hi ha diversos factors que ens ho indiquen, però em centraré en la infrarrepresentació de les dones en aquest sector i en les seves derivades. En una primera etapa de la també anomenada quarta revolució industrial, des de mitjans del segle XX fins als anys 80, hi havia àrees com la programació en què la presència de dones era majoritària. ENIAC, el primer ordinador construït l’any 1946, va ser programat per un equip de dones, però a partir de l’arribada de l’ordinador personal la situació es va capgirar. Durant aquesta mateixa etapa les dones hem accedit al mercat laboral, i actualment som quasi la meitat de les treballadores. Però si ens centrem en les professios amb habilitats tecnològiques, com ara la intel·ligència artificial, la robòtica avançada o la computació en el núvol, el percentatge no arriba al 20%.

Aquest clar desequilibri comença quan construïm en la infantesa el que volem ser de grans. Les nenes, en la primera etapa de l’ESO ja són conscients que la societat espera que escullin certs estudis. La manca de referents femenins, certs estereotips i no percebre la tecnologia com una eina de millora de la vida de les persones, fa que es produeixi un desinterès progressiu. Com a resultat, a la universitat, el percentatge d’alumnat femení en els d’estudis vinculats, com l’enginyeria informàtica o l’enginyeria de telecomunicacions, és molt baix (a la UPC un 13% i un 20% , respectivament). La carència de formació implica exclusió d’un mercat laboral d’alta demanda i ben remunerat, estem 'de facto' discriminant les dones. És una injustícia i també un llast econòmic, ja que difícilment es podrà cobrir tota la demanda en aquest sector de fort creixement si no s’hi incorporen més dones.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Aquesta infrarrepresentació actua com un circuit que es retroalimenta i amplifica les desigualtats de gènere existents, ja que la tecnologia no és neutra. Les persones que la desenvolupen hi reflecteixen els seus valors socials i culturals. Cal introduir diversos punts de vista en el disseny, anàlisi i resultats en equips que representin la composició social amb persones de diferents edats, gènere, ètnia i estrat socioeconòmic. Altrament, els productes neixen amb biaixos significatius i un és el de gènere. Una funcionalitat relativament nova dels mòbils, l’assistent de veu, ho il·lustra. Habitualment té nom i veu de dona, sempre està disponible i té un comportament amable, tot i haver de contestar preguntes improcedents. Per tant, té un biaix de gènere evident, i amb el seu ús es contribueix a perpetuar i propagar un llenguatge i comportament patriarcal.

Aquest 8-M les dones reclamem ser protagonistes de la revolució digital i ens sumem a la reivindicació que ha fet l’ONU per aquest 2023 en el dia de la dona: “Per un món digital inclusiu: innovació i tecnologia per a la igualtat de gènere”. Educar amb perspectiva de gènere, tant en les primeres etapes educatives com a la universitat, ens permetrà afrontar aquest desafiament global i construir una societat igualitària.