Marc@Royo

El postureig es vesteix de lila

La comunicació serà paritària quan desapareguin els premis a la publicitat no sexista. Perquè la publicitat no inventa res, sinó que és el reflex de la societat

3
Es llegeix en minuts
El postureig es vesteix de lila

-«Claudia, ¿ja teniu al cap que el 8 de març se celebra el Dia de la Dona?

-«Amic Juan, no et confonguis. No celebrem res, reivindiquem...»

- «Sí, sí, d’acord, d’acord, la igualtat. No comencis, sisplau. Recorda que hem de posar el perfil d’empresa d’Insta en lila. I el de Facebook. Que la Mar dissenyi alguna imatge impactant per al ‘feed’, així molt femenina, que a ella li queda molt ‘cuqui’. Però que no s’hi entretingui gaire. Igual amb un llaç lila i alguna cosa com ‘dones al poder’ o alguna cosa que us agradi. I al text, hastags com #avuitotssomdones #igualtatfemenina #diadeladona #totespodem #nosotraltrestambetenimdrets, etcètera. ¿O millor posem #totispodem, que és més modern? El Luís que s’ocupi de LinkedIn. Que redacti algun article sobre com la nostra empresa ha contribuït a la igualtat, amb algunes xifres i dades, per donar més credibilitat al tema. Pot dir que en aquesta empresa el 80% dels treballadors sou dones».

- «Gairebé totes a la fàbrica. En càrrecs directius digues-me quantes n’hi ha, sisplau...»

- «No fa falta especificar, la qüestió és que som una empresa que dona treball a les dones, que això no ho fa tothom. I respectem i complim les baixes per maternitat sempre que ho heu necessitat. Això que ho posi també a l’article. I, si hi arribem a temps, se m’ha acudit una gran campanya per a les revistes del cor: una pàgina sencera en lila, la frase «netegem els micromasclismes» i a sota un bodegó dels nostres detergents. I, per donar-li més força, ‘Detersil, amb la dona des de 1970’. ¿Què et sembla? Abans que se m’oblidi: ¿quan torna a incorporar-se la Lorena de la baixa maternal? Que anem ofegats...»

- «¡Uf!»

Una conversa segur que típica aquests dies...

8 de març. Setmana del 8 de març, vaja. Les marques es vesteixen de lila: mitjans de comunicació, administracions, automoció, telefonia, higiene, moda i un llarg etcètera. Els comerços s’afegeixen al lila: globus, cartells, vinils amb frases reivindicant els drets de les dones, descomptes especials... En tots els sectors, algun cap pensant s’il·luminarà i proposarà vestir-se –disfressar-se– de lila. Perquè és «tendència», perquè toca, perquè suma, perquè «ven». Un postureig fàcil. Però la consumidora no és tonta. Segons dades de ThinkWith Google, font d’investigació de Google en màrqueting digital, les marques aquest any hauran de donar prioritat als fets, no a les paraules. Hauran d’informar sobre els seus progressos per arribar a un determinat objectiu, per no caure en el ‘purposewashing’ (¡un altre anglicisme!), en el rentat de propòsit, quan les marques parlen dels seus valors i objectius però no els compleixen. Les marques realment compromeses no esperen a un dia internacional per actuar, per vociferar al món que són molt bones i que ho fan molt bé. El seu compromís és diari i forma part del seu ADN. Treballen en conseqüència i apliquen els seus valors tant internament com externament.

Notícies relacionades

El 9 de març, o la setmana del 17, el lila no serà un valor en alça. Adeu al postureig. Aquest color, triat com a símbol de la lluita feminista, desapareixerà dels mitjans. El ‘hashtag’ #igualtatdona ja no serà tendència, el discurs feminista estarà ‘démodé’, les marques tornaran a la realitat, que no és gens igualitària. Ni la seva comunicació. Deixem-nos de lila i de frases boniques. La comunicació serà paritària quan desapareguin els premis a la publicitat no sexista com a reconeixement de l’«esforç» de les marques per abordar la perspectiva de gènere. Perquè la publicitat no inventa res, la publicitat és el reflex de la societat. Quan una dona demani un ascens sense haver de repensar-s’ho, quan vegem un nen disfressat de ballarina, una nadó vestida de blau, un home acompanyant la seva sogra al metge, un congrés econòmic on hi ha tants ponents homes com dones, quan estiguin estesos els currículums cecs, quan els clubs de lectura el formin el mateix nombre d’homes que de dones i res d’això ens sorprengui, potser veurem alguna cosa que s’assembla a la igualtat. 

Finalment, envio un missatge per a la societat, homes i dones: no ens recordem només de santa Bàrbara quan trona...