Nosaltres, els Reis de la nostra marca

La nit de Reis sempre comença a casa. Amb les sabates col·locades on toca, sovint al costat d’una finestra. Amb algun pica-pica estratègic per si Ses Majestats arriben cansats del viatge. I amb aquella sensació infantil que, per més adults que ens creguem, es nega tossudament a marxar del tot.

Preparem el menjador perquè passi alguna cosa màgica. Perquè algú vingui de fora i ens deixi un regal. I, mentre ho fem, ens sorprenem cuidant els detalls, endreçant els últims serrells i mirant el rellotge amb una expectativa que no figura a cap agenda, però que tots reconeixem de seguida.

Potser no hi pensem gaire, però aquesta escena tan domèstica i quotidiana, tot i que només la visquem un cop l’any, repetida de generació en generació, explica molt més del que sembla. Perquè ens passem la vida esperant que les coses arribin de fora: una oportunitat, un reconeixement, una mirada, una feina, un missatge capaç de canviarho tot. I, mentrestant, sovint oblidem que el més important és el que ja estem fent abans d’anar a dormir: com preparem l’espai, què cuidem, què regalem, com ho emboliquem i què deixem a la vista.

El mateix passa fora de casa, encara que no hi pensem en aquests termes. En el dia a dia també ens estem preparant constantment per a una mirada externa. I és aquí on apareix una evidència tant incòmoda com inevitable: ens agradi o no, tots tenim una imatge de marca. Tots. Sense excepció.

La diferència no és només si la treballem o no, sinó si la deixem a l’atzar o si l’ordenem des de casa. Si deixem que parli sola, i a vegades malament, o si assumim que també és responsabilitat nostra cuidar-la i donar-li sentit.

Qui som

Cada dia, conscientment o no, deixem les nostres sabates posades. Expliquem qui som, què oferim i què poden esperar de nosaltres. Ho fem quan entrem a la feina, quan responem un correu, quan saludem el veí al replà, quan compartim una idea en una reunió o quan decidim callar. No només les empreses tenen marca. També la tenen les persones que no n’han sentit a parlar mai.

¿O no és una marca personal l’àvia que cada Sant Esteve fa els canelons i que, passi el que passi, tots sabem com seran de bons?

¿O no és una marca personal el més petit de la casa quan tots l’esperem perquè, dret damunt la cadira, reciti el vers de Nadal abans de passar el plateret?

¿O no és una marca personal el senyor Pere, assegut cada matí al mateix banc de la plaça, que ens regala aquell bon dia que trobem a faltar quan no hi és?

No tenen logotip. No tenen web. No tenen xarxes socials. Però tenen una estratègia integrada. I, sovint, molt més conscient del que ens imaginem: saben què fan, com ho fan i per què ho fan. Tenen relat. Tenen coherència. Tenen confiança. I, sobretot, tenen una promesa que es compleix. Sempre. En un món saturat de missatges, potser aquest és el veritable luxe.

La marca no és el que diem de nosaltres mLa marca no és el que diem de nosaltres mateixos, sinó el que els altres expliquen quan no hi som. Es construeix amb el temps i a partir de fets molt concrets: com responem un tema complicat, com gestionem un error, com assumim una responsabilitat, com tractem un client, un alumne o un veí. No neix només d’un eslògan enginyós ni d’un perfil d’Instagram ben editat, sinó de la repetició, a vegades poc lluïda, d’accions coherents amb un relat amb essència.

La confiança

Pensem en una botiga de barri. No fa grans campanyes ni té un discurs sofisticat, però obre puntualment, recomana amb criteri, resol incidències sense excuses i saluda pel nom. Quan algú la recomana, no parla del seu logotip ni del color de les bosses, sinó de la confiança que genera. Això també és marca. I és la que dura. La que perdura.

Per això la marca personal no té a veure amb l’autopromoció ni amb voler agradar a tothom. Té a veure amb saber què oferim, què aportem i des d’on ho fem. Amb entendre quin és el nostre paper, petit o gran, dins la vida dels altres. Tant si venem productes com si oferim serveis, coneixement, temps o amistat. O canelons. O poemes. O salutacions. Tant si som una empresa com si, simplement, formem part d’una comunitat i hi deixem una empremta que es pot explicar amb accions, no amb adjectius.

Notícies relacionades

Madrid avança Catalunya i s’erigeix com el territori amb més ocupats a Espanya

El tortell de Reis es reinventa amb pistatxo i xocolata de Dubai

Potser, aquest any, el millor regal de Reis no és començar de zero ni reinventar-nos del tot. Potser és mirar-nos amb una mica més de consciència i ordenar el que ja som. Començant pel menjador. Tenir la nostra marca a punt per quan algú passi, miri i recordi. A punt per regalar tot el bo que portem a dins: els valors, l’ofici, la manera de fer, la manera de ser.

Bona nit de Reis, amics lectors. Que la màgia d’Orient ens porti moltes coses, sí, però sobretot allò que no s’embolica amb paper: pau per viure amb més calma, coherència per ser fidels al que som i honestedat per anar sempre de cara, també quan ningú no mira.