L’ocupació rutlla, la inflació empobreix

Les dades de l’atur registrat i l’afiliació a la Seguretat Social del febrer a Espanya mostren que l’ocupació continua creixent, malgrat el debilitament econòmic causat per més de 20 mesos de preus elèctrics molt alts, la pujada continuada dels tipus d’interès, el cost de la vida disparat i les seqüeles de la guerra d’Ucraïna. L’atur registrat va augmentar lleugerament en 2.618 persones al febrer, fins als 2,911 milions. Però amb relació la febrer de l’any passat, el nombre d’aturats s’ha reduït en més de 200.000 persones. Aquestes bones dades no han de fer oblidar que Espanya continua sent l’Estat membre de la Unió Europea (UE) amb la taxa d’atur més alta i que fins i tot ha desbancat Grècia: el 13%, el doble que la mitjana de la UE (6,1%) i de l’eurozona (6,7%), segons acaba de publicar l’Eurostat.

Malgrat el lleu repunt de l’atur, l’afiliació a la Seguretat Social va augmentar al febrer de més de 88.900 persones, situant el nombre d’afiliats en 20,17 milions, 476.000 més que al febrer del 2022 i la xifra més alta de la sèrie històrica d’un febrer, tot i que per sota dels 20,34 milions d’afiliats del juny passat. Això mostra la persistència d’una elevada estacionalitat en l’ocupació a Espanya i l’excessiva dependència de la seva economia de l’activitat turística. El nombre de treballadors autònoms –3,3 milions– va disminuir al febrer per segon mes consecutiu respecte a les xifres d’afiliació a la Seguretat Social del mateix període de l’any anterior, un reflex de l’impacte negatiu dels elevats costos energètics i financers i del fre a la demanda per la pèrdua de poder adquisitiu general de la població.

L’alta inflació continua sent un important repte a Espanya, tot i que la seva taxa anual –6,1% al febrer– sigui de les més baixes de l’eurozona i inferior al 8,5% de mitjana. Tant a Espanya com a la UE, els preus dels aliments i de l’energia són els principals factors inflacionistes. La mesura adoptada pel Govern espanyol de rebaixar l’impost sobre el valor afegit (IVA) a un ampli ventall d’aliments no ha tingut l’impacte esperat i el cistell de consum d’una família s’ha encarit un 3,5% els dos últims mesos, en lloc de la rebaixa esperada del 2,85%, segons mostra una anàlisi empírica d’EL PERIÓDICO. L’experiència històrica ja feia anticipar que rebaixar l’IVA a productes no subjectes a regulació i factura, a diferència dels rebuts de la llum, el gas o l’aigua, no sol repercutir en el consumidor, sinó que serveix per ampliar els marges de les empreses.

A l’encariment del cistell de consum, molt superior a la revalorització salarial, s’afegeix l’augment de les quotes hipotecàries i els lloguers. Les successives pujades dels tipus d’interès del Banc Central Europeu (BCE) han augmentat en gairebé un 50% l’import de les quotes mensuals d’una hipoteca mitjana respecte al nivell de fa un any. Tot això està retallant de manera molt marcada el poder adquisitiu de la població empobrint-la, una situació que acabarà traduint-se en un fre al consum i en un menor creixement econòmic. Un exemple: una persona per arribar a final de mes a Barcelona cobrint les necessitats mínimes necessita un sou de 1.552 euros mensuals, gairebé 300 euros per sobre del salari mínim anualitzat, indica l’últim informe de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.