Editorial
Canvi mínim en el Govern
Tots dos nomenaments apunten a una estratègia basada en l’estabilitat i la continuïtat
Els canvis executats per Pedro Sánchez en el seu Executiu arriben motivats per causes externes. En aquest cas, obeeixen a la voluntat del mateix Sánchez i de María Jesús Montero, vicepresidenta primera i ministra d’Economia, que aquesta sigui el cap de cartell en les eleccions d’Andalusia, convocades per al pròxim 17 de maig. El relleu de Montero en el Govern era una cosa perfectament prevista i, per tant, era només una qüestió de temps. No obstant, el president espanyol ha desestimat aprofitar la marxa a Andalusia de Montero per dur a terme una remodelació més àmplia, al contrari: ha optat per una operació minimalista, limitada estrictament a cobrir el buit que deixava la vicepresidenta. D’una banda, ha situat Carlos Cuerpo al seu costat, en la vicepresidència, mentre ha elevat a ministre d’Hisenda el ja exsecretari d’Estat Arcadi España. Pedro Sánchez no ha cregut necessari aprofitar l’anunciada renovació per impulsar un moviment més ampli, cosa que apunta que se sent segur i alhora confiat en la solidesa governamental, almenys pel que fa als membres socialistes.
Que hagi sigut el ministre Carlos Cuerpo l’elegit per secundar Sánchez a partir d’ara resulta significatiu. L’extremeny, alt funcionari de l’Estat, presenta un perfil decididament tècnic. Han sigut molts els que l’han comparat amb l’exvicepresidenta primera i exministra d’Economia Nadia Calviño, avui al capdavant del Banc Europeu d’Inversions i que aleshores va ser mentora de Cuerpo. Com ella, té a més experiència internacional i tampoc milita en el PSOE. Res fa preveure que Cuerpo, conegut també pel seu tarannà pragmàtic i dialogant –malgrat algunes topades amb Yolanda Díaz–, es convertirà en un ariet en la confrontació amb el PP d’Alberto Núñez Feijóo. Tampoc es pot interpretar el seu nomenament en clau successòria, entre altres motius perquè Sánchez ha reiterat la seva voluntat de presentar-se de nou com a candidat del PSOE a la presidència del Govern.
Més aviat, el seu enlairament respon al balanç positiu que presenten avui els grans indicadors econòmics espanyols. Així, Sánchez sembla que ha premiat el bon acompliment del titular d’Economia, d’altra banda, ben valorat per la ciutadania com a ministre. Així mateix, reforçar Carlos Cuerpo està alineat amb la necessitat de continuar donant resposta en el terreny econòmic a la inestabilitat causada per la guerra entre els EUA i Israel contra l’Iran, un conflicte amb una durada i unes conseqüències impossibles de preveure actualment.
Si bé Arcadi España, el segon protagonista dels canvis en l’Executiu, prové del socialisme valencià i va ser conseller amb el president Ximo Puig, té també un perfil de gestió. Sens dubte, que provingui del federalista Partit Socialista del País Valencià ha pesat en la decisió de Sánchez, ja que a ell li correspondrà negociar amb ERC i el PSC tant la concreció del model de finançament com el traspàs de l’IRPF a Catalunya, bloquejat aquest últim per Montero. Cal observar també que, com Cuerpo, España és algú que ja formava part del Govern de Sánchez, que no ha recorregut al PSOE per a la substitució de Montero, que continua ostentant la vicesecretaria general del partit. En conjunt, tots dos nomenaments apunten a una estratègia basada en l’estabilitat i la continuïtat, i reflecteixen la confiança de Sánchez en el seu Govern.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
