Les pimes necessiten fons europeus

El meu interlocutor supera ja l’edat legal de jubilació i la nova generació està agafant el relleu de l’empresa, però segueix en el pont de comandament, va cada dia al despatx... i està preocupat. Els polítics continuen sense valorar el paper clau d’unes pimes familiars potents i els fons europeus van a les grans empreses, les úniques que poden contractar grans consultores que saben moure’s a la selva de l’administració i fer avançar projectes.

Ven productes amb valor tecnològic, té una plantilla que supera una mica la de les pimes grans (300 treballadors) i factura més de 70 milions, una quarta part a l’exportació i d’aquesta un 80% a la UE. No vol notorietat –creu en el plus de la discreció-, però sí expressar la seva inquietud.

«La indústria és clau i a Espanya retrocedeix. Del 16,3% del PIB el 1999 hem baixat a l’11%, mentre que en països com Alemanya i Suïssa el percentatge és estable, entorn del 18% i el 20%. La clau de l’èxit alemany és la pime familiar a la qual s’atribueix el 60% del valor afegit net, on treballen el 54% dels que cotitzen a la Seguretat Social i són formats el 70% dels aprenents. A més, dada rellevant perquè reforça la continuïtat de l’empresa, el 52% dels propietaris la transmet als seus familiars. La pime alemanya inverteix en investigació (un 68% davant una mitjana europea del 50%) perquè té els recursos necessaris. I aquestes empreses, conegudes com el ‘Mittelstand’, tenen presència mundial i se les associa amb el ‘Made in Germany’. Estan molt especialitzades i destaquen per la seva qualitat, precisió i innovació».

A Espanya el percentatge de constructores i cadenes hoteleres, o de productes de poc valor afegit, és molt superior. Aquí les pimes amb més de 10 assalariats són només el 4,4%; a Alemanya, el 16,5%. I aquí les de més de 50 treballadors són el 0,63% davant el 2,52% d’allà. «Cal fer de tot, de tot, per augmentar la mida de les nostres pimes perquè el futur exigeix pimes familiars i estables amb prou recursos per investigar, generar confiança en els mercats i exportar».

¿Com ho fem? «Primer, mantenint i reforçant (seguretat jurídica) la tributació de l’empresa familiar en l’impost de successions i donacions. Després, amb ajudes fiscals a la investigació, de fins al 30%, i simplificant el procés d’acreditació. També permetent la llibertat d’amortització de les inversions productives. I fomentant la inversió amb incentius fiscals com l’exempció en l’impost de societats dels beneficis no distribuïts i reinvertits en instal·lacions industrials. L’objectiu és que les pimes competitives que tenen beneficis els puguin continuar tenint. Per créixer les empreses necessiten invertir... i tenir liquiditat. Sense liquiditat et trobes impotent davant qualsevol incident. Aquí, menys del 40% arriba als cinc anys de vida, en el ‘Mittelstand’ alemany el 8% tenen més de 100 anys, el 20% entre 51 i 100, i el 63% entre 10 i 50».

Notícies relacionades

Setmana laboral de quatre dies: així funcionarà el programa pilot a Espanya

Ara és temps de la infància

No el deixo seguir amb el torrent d’idees i propostes i li poso una objecció rellevant. Espanya té un dèficit públic superior a la mitjana europea i aquests suports disminuirien els ingressos de l’Estat i augmentarien el dèficit, tot el contrari al que exigeix la UE. 

Respon ràpid: «La resiliència econòmica i la sobirania tecnològica exigeixen ‘adobar’ les pimes, i la llibertat d’amortització no implica una menor recaptació, només diferir el cobrament per part del fisc. D’altra banda, potser els menors ingressos podrien finançar-se amb càrrec als fons europeus. D’acord que les multinacionals rebin ajudes per a, per exemple, el cotxe elèctric, però ¿cal discriminar les pimes, amb capacitat d’invertir en tecnologia, per no poder accedir a aquests fons? Sentencia: «Un país no es construeix només amb les multinacionals d’altres».