Article de Sergi Sol Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¡Ayuso, presidenta!
La madrilenya va ser ovacionada de valent al Círculo Ecuestre de Barcelona amb un argumentari que deixarà en moderat el del nonagenari Ramón Tamames
Molts tòpics podrien quedar fets miques per poc que es contrastessin amb la realitat. Un dels mantres més repetits en determinats cercles de Madrid, a dreta i esquerra, és que el nacionalisme i l’independentisme són un invent de l’alta burgesia catalana. La qual cosa no té ni cap ni peus. Però es continua dient com si fos una veritat categòrica. Fins i tot és un dels arguments de certa esquerra a Catalunya.
I això, malgrat les evidències. Una rere una altra, que no només desmenteixen aquesta farsa tan gran. És que apunten exactament en sentit contrari. El 2017, després del referèndum, CaixaBank i Banc Sabadell van donar un cop a la taula a l’anunciar que traslladaven les seves seus socials fora de Catalunya. Després és de sobres conegut quin tipus de sectors i gent van impulsar i van finançar la candidatura de Manuel Valls a Barcelona. I el seu generós peculi per participar en l’empresa.
Però per acabar-ho d’adobar hi ha el Círculo Ecuestre, el club empresarial més del gust de l’alta burgesia catalana i barcelonina. La seva última activitat va ser convidar la fascinant presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, al selecte club, molt majoritàriament masculí.
Notícies relacionadesAyuso, en estat pur, va ser ovacionada de valent pels assistents amb un argumentari que deixarà en moderat el del nonagenari candidat de Vox a la presidència del Govern, Ramón Tamames. Ayuso va delectar la concurrència. La seva va ser una intervenció orgàsmica que va satisfer com mai el selecte club de comensals. I es van escoltar crits de joia d’«¡Ayuso, presidenta!». Que ja ho és. Només que de la Comunitat de Madrid. Però els complaguts assistents es referien a Ayuso com a presidenta espanyola, títol a què avui aspira un Feijóo que no té el carisma d’Ayuso ni la seva coneguda i celebrada desimboltura. Els va seduir com mai. Se’ls va ficar a la butxaca al minut. Per poc la treuen a coll com a un torero després d’haver tallat tres cues.
Entre d’altres, es va rabejar sense embuts contra Pedro Sánchez, Aragonès i Colau, que al Círculo Ecuestre aconsegueixen escasses simpaties per utilitzar un eufemisme bondadós. A Sánchez fins i tot el va ficar de ple en una orgia de sexe i drogues pel cas Berni. Va repartir a discreció, va treure el fuet com si es tractés d’una ‘dominatrix’. I va donar curs als seus millors afegitons, que van alegrar, i molt, els presents.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
