Kafka a la Ciutadella

Pel seu caràcter únic, hi ha dues races que atreuen noms menys evidents: els cavalls i els lloros. En el cas dels cavalls d’hípica, és com si la seva noblesa obligués el propietari a buscar-los un nom amb pedigrí, tot i que a vegades també sembla que hagin obert el diccionari a l’atzar. Una consulta a les curses a l’hipòdrom de la Zarzuela deixa aquests noms: Tres de Trébol, Urogallo, La Menina, Sir Thomas... Els lloros, i més ara que alguns són famosos a les xarxes socials per les seves habilitats, demanen noms divertits. Tinc constància d’un Pavarotti, d’un Luis Miguel i d’un Chico (que imita molt bé la Beyoncé). L’escriptor Toni Coromina va conviure molts anys amb el lloro Ramallets, que sabia cridar «‘¡Viva España!’», entre molts altres sons i paraules. El recorda en un dels textos del recull ‘Set homes i un lloro’ (‘L’Avenç’). Tot plegat em fa adonar que avui dia alguns gossos de ciutat tenen noms més sofisticats. En aquest gran teatre que és la Ciutadella n’he sentit d’escriptors (Kafka), de músics (Bowie) i d’actrius (Greta), i potser és un pas més en l’intent d’humanitzar el millor amic.