Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Unificar Carnaval i Setmana Santa

El Carnaval hauria de ser en aquests temps més desafurat que mai, per fer-nos més suportable la mísera moralina que patim els altres 360 dies de l’any, per mor de la correcció política

3
Es llegeix en minuts
Unificar Carnaval i Setmana Santa

El Carnestoltes s’està posant difícil. Abans n’hi havia prou de disfressar-te amb millor o pitjor fortuna i dedicar-te a transgredir de paraula, obra, omissió i pensament, que aquest i no altre era el sentit de la festa. Ara ja hi ha ajuntaments que prohibeixen cançons per raó del decòrum i molt em temo que, com totes les estupideses, la idea s’expandirà. Per tant, del que es tracta aquest cap de setmana és de celebrar el Carnestoltes sense transgredir ni pecar, no sigui que algú s’ofengui. És a dir, de fer una truita sense trencar els ous.

Un creia que el Carnaval era època d’excessos de tota mena, que ja arribarà la Quaresma i temps hi haurà de renunciar al que és bo. Clar que, abans la Quaresma durava quaranta dies, fins a Setmana Santa, i ara dura tot l’any, gràcies a la correcció política, els llepafils i les ministres de Podem, que formen una Santíssima Trinitat de menjaciris que riguin-se vostès de la formada per Acció Catòlica, la Secció Femenina i els capellans del franquisme. El Carnestoltes hauria de ser avui més desmesurat que mai, per a fer-nos suportable la mísera moralina que patim els altres 360 dies de l’any, a causa de la correcció política. Ara que l’Església ens deixa en pau, treuen el cap polítics que pretenen exercir una missió històrica en defensa de la moral i dels principis del moviment. Del moviment incessant cap a la imbecil·litat, vull dir.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

És d’esperar que després de les cançons indecoroses arribi el torn als vestits igual d’indecorosos, que Déu n’hi do com de freques van algunes participants en les rues, fent el joc l’heteropatriarcat sense adonar-se’n, per sort no falten guardians dels bons costums que les obliguin a tapar-se una mica, valgui’m Déu. Cal aconseguir que tots els integrants de les comparses vagin vestits amb túniques i que no soni en la desfilada altra música que «El Miserere» i «Camí al Calvari», per a arribar al desitjat objectiu de no distingir el Carnestoltes de la Setmana Santa, amb totes dues celebracions foses en una, amén.

Notícies relacionades

On no arriben els poders públics, sempre atents a encotillar-nos en la seva particular idea de la moral, arriben els ciutadans. Per si no és suficient feina trobar una disfressa que no ensenyi vianda, que no ofengui a minories racials, que no es mofi de ningú i que sigui sostenible, ha saltat a la fama una mare a la vora de la síncope perquè en el col·le han fet disfressar de pescadora la seva filleta, quan ella és vegana. Cap major crueltat? Temps enrere els pares deixàvem els nens a col·legi sabent que hi estaven segurs, ara et despistes i per Carnestoltes els col·loquen un capell impermeable i unes botes d’aigua. No és estrany que la mare estigui colèrica. Una cosa és transgredir i l’altra maltractar així els infants. Un nen no s’ha de disfressar de pescador perquè no ha de menjar peix. Ni de fantasma, perquè no existeixen i no cal inculcar-li pors absurdes. Ni de Mickey Mouse, perquè els ratolins no parlen. Ni de vaquer o soldat, que les armes són lletges. Ni de negret, que això és blackface, anatema. Ni de princesa, que és sustentar les desigualtats per raó de bressol.

Cal insistir fins que adults i nens s’oblidin del Carnestoltes i visquin en perpètua Setmana Santa, a veure si fem que les nostres exportacions al Paradís superin cada mes les xifres de l’anterior.