Gàrgoles | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Carnaval, carnaval

Molts viuen amb l’esperança que arribi d’una vegada el dimecres de cendra (si és que saben què coi és el dimecres de cendra) per tornar a la normalitat prèvia als dies disfressats

1
Es llegeix en minuts
Carnaval, carnaval

Hi ha persones a qui els agrada molt disfressar-se. No és una qüestió cultural ni genètica. No té a veure amb la tradició del teu poble, que arrossegues des que vas néixer, ni amb un pare que es disfressés quan tu eres petit. El meu germà s’entrega amb passió al ritus d’un fregolisme persistent i jo soc més aviat agnòstic en la matèria, tot i que el pare de tots dos, que era el mateix, tenia brots esporàdics de transformisme. Va com va. Ara arriba el carnaval i, per tant, els dies de disbauxa en què els amants de les disfresses campen alegres i despreocupats al so de la xaranga. Excepte el casos en què ja fa temps que les comparses preparen l’abillament adequat i les carrosses engalanades, hi ha persones que trien el personatge a darrera hora. A veure què troben en algun bagul polsós o a veure quina novetat hi ha a les botigues de festa i de broma. Sembla ser que Dimecres Addams serà una de les disfresses estrella de l’any. Amb un bon maquillatge gòtic, bàsicament una combinació experta de blancs i negres, la cosa pot funcionar. I sembla que també tindrà sortida el d’un famós assassí en sèrie (granota taronja de presidiari; ulleres pop, també ataronjades; perruca rossa i manilles), tot i que, francament, anar tot el dia emmanillat trobo que ha de ser un pèl incòmode. Ara entenc aquells bans de fa un segle en els quals les autoritats prohibien la disfressa per evitar malentesos entre els ciutadans.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En un altre ordre de coses, hi ha els carnavals escolars, aquell suplici anual al qual s’han d’enfrontar pares i mares que reben la notificació estricta del rei Carnestoltes sobre la indumentària que haurà de dur el fill o filla per a un correcte funcionament de la rua de la classe. Sense arribar als límits d’aquesta mare desconhortada i vegana que clama al cel perquè la seva filla ha d’anar de pescador, molts viuen amb l’esperança que arribi d’una vegada el dimecres de cendra (si és que saben què coi és el dimecres de cendra) per tornar a la normalitat prèvia als dies disfressats.

Temes:

Netflix Carnaval