Gàrgoles | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La Bíblia ignota

Potser convindria saber que la Bíblia no és precisament un llançament editorial de primavera

1
Es llegeix en minuts
La Bíblia ignota

Epi_rc_es

Una professora universitària explica als seus alumnes una qüestió relacionada amb la història de l’art. Els fa veure que l’episodi que descriu el quadre prové de la Bíblia. Treu una Bíblia de la maleta i l’ensenya als estudiants. Les noies i els nois s’interessen per aquell llibre ignot i li demanen si el poden fotografiar. La professora els pregunta per què ho volen fer i els alumnes contesten: «Per quan l’anem a demanar a la biblioteca o a la llibreria». Fi de l’anècdota. En resum: aquelles noies i aquells nois no n’havien sentit a parlar mai. Per a ells és una novetat bibliogràfica. La professora, mentre m’ho explica, encara tremola: «No sabia quina cara fer mentre, amb el mòbil, fotografiaven la coberta de la Bíblia».

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

No sé si tots aquests estudiants riuran gaire amb les facècies de Philomena Cunk, la falsa periodista que fa veure que roda un documental sobre la història del planeta Terra (‘Cunk on Earth’) i que no és sinó l’hilarant relat, entatxonat d’opinions d’experts, sobre les coses que hem fet els humans des que el món és món. De fet, però, potser se sentiran identificats amb Philomena quan diu que «Jesús va néixer jueu, però ben aviat es va convertir a la fusteria». O quan argumenta que la Bíblia va triomfar del tot quan va arribar a Irlanda. O quan parla de la humilitat de Crist, que no va signar cap dels textos bíblics, i una de les expertes afegeix: «Sí, però també va dir que era Fill de Déu, potser per això el van matar». Philomena assenteix i afirma que després parlarà de l’Islam i compararà els dos llibres sagrats, però el programa es talla just quan està a punt de fer-ho. El devessall de bromes i sarcasmes contra els morts de tots els segles i contra tots els que els vetllen és fenomenal: religió, art, cultura, progrés. I en cada capítol sona ‘Pump up the jam’, de Technotronic, com a màxima fita de la civilització. Per plorar, però també per riure, per saber on som i d’on venim, potser cal saber, abans de res, que la Bíblia no és precisament un llançament editorial de primavera.