Article d’Astrid Barrio Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Límits a TV-3
No ha d’estranyar que el director de TV-3, Sigfrid Gras, hagi decidit cessar Manel Vidal, col·laborador del programa ‘Zona Franca’, com a conseqüència d’un gag seu en el qual s’identificava el PSC amb una esvàstica
La llibertat d’expressió, com a dret fonamental, és un pilar del sistema democràtic. La seva defensa significa l’acceptació que es poden expressar totes les idees sense temor de ser censurat o de patir represàlies tot i que algunes resultin desagradables per a un determinat col·lectiu. I també significa l’empara de la producció i la creació artística, assumint fins i tot que la irreverència i la mala educació són recursos molt útils en l’àmbit de l’humor. No existeix, en canvi, un dret a no sentir-se ofès tot i que d’això no s’ha de deduir que la llibertat d’expressió sigui infinita. Hi ha certs limitis que estan vinculats al precisament exercici d’altres drets fonamentals, com són el dret a l’honor, el dret a la intimitat o el dret a la pròpia imatge. Per això, quan hi ha conflictes entre la llibertat d’expressió i aquests últims, el dret a l’honor és prevalent.
Entretots
Per això no ha d’estranyar que el director de TV-3, Sigfrid Gras, hagi decidit cessar Manel Vidal, col·laborador del programa ‘Zona Franca’, com a conseqüència d’un gag seu en el qual s’identificava el PSC amb una esvàstica. Més enllà de l’escassa gràcia i qualitat artística del gag, una cosa que en cap cas ha de ser censurable més que per l’audiència, el que sí que resulta inacceptable és que des dels mitjans de comunicació públics que es diuen compromesos amb els principis ètics i democràtics es difongui un missatge que compromet l’honor i la imatge del PSC, un partit de provada solvència democràtica, que compta amb una àmplia representació parlamentària i que representa molts ciutadans. Ni del PSC ni de qualsevol altre. L’humor, tot i que no necessàriament l’intel·ligent, pot ser insolent i fins i tot llengut, però hi ha límits que no s’han de superar. Així ho ha dit el nou director de TV-3, el primer, per cert, elegit per mitjà d’un concurs públic. Benvinguts siguin ell i els seus nous i sans criteris.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
