Les 60 mesures de Feijóo

Alberto Núñez Feijóo va presentar dilluns a Cadis, en el lloc on es va proclamar la Constitució del 1812, un ‘Pla de qualitat institucional’ compost per 60 mesures. D’entrada, cal agrair al president del PP que se situï clarament al bloc constitucional i que es preocupi per la regeneració de la democràcia. L’aposta pel constitucionalisme l’hauria de portar, en cas de ser conseqüent, a rebutjar qualsevol pacte amb Vox com els que fins ara ha assumit quan ha necessitat els seus vots per governar.

Precisament una de les mesures estrella del pla, la de defensar que governi la llista més votada, té bastant a veure amb les relacions amb Vox. Pot fer l’efecte que, més que un acord per alliberar d’aquesta potencial dependència el PP, pot acabar sent un argument –un no queda més remei– per justificar un pacte amb la ultradreta, en el cas que el PSOE no sigui la llista més votada però la suma de forces d’esquerra superi els populars. Feijóo només es va comprometre per escrit a aplicar aquesta solució als ajuntaments, on pot fer-ho sense assumir compromisos de difícil compliment; allà és alcalde el candidat més votat tret que hi hagi una majoria absoluta alternativa. Però va condicionar a un «pacte polític» la possibilitat d’estendre-la a les eleccions autonòmiques i a les generals. 

La idea ni tan sols ha sigut ben rebuda entre els barons del seu partit, començant per Isabel Díaz Ayuso i seguit per altres dirigents territorials, que temen no poder guanyar o conservar els governs autonòmics si no hi ha pactes amb l’extrema dreta. Per aplicar la llista més votada caldria treure poder als plens municipals per poder governar i és dubtós que això sigui constitucional. La representació popular no podria exercir el control de l’executiu municipal i el sistema electoral espanyol no inclou en cap cas fórmules d’elecció directa, sinó càmeres representatives de la voluntat dels ciutadans. 

Però les propostes de Feijóo mereixen atenció més enllà de la mesura més cridanera de les presentades o dels judicis sobre la seva oportunitat i intenció. Algunes de les propostes són prudents, com la prohibició de les denominades esmenes intrusives en lleis que es refereixen a altres qüestions o el respecte als informes preceptius del Consell d’Estat i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). També és més que raonable reclamar la despolitització de càrrecs com el de fiscal general, els magistrats del Tribunal Constitucional, el director del CIS i els presidents de l’INE i de RTVE. Sobre el bloqueig del CGPJ, que el PP porta exercint des de fa més de quatre anys, en canvi, no hi ha referències en el pla, absència que es compadeix malament amb les apel·lacions de Feijóo a «protegir la Constitució».

Dues de les reformes que produeixen aquesta «debilitat» del marc constitucional, segons el PP, són les de la sedició i la malversació. És cert que el Govern va fer uns canvis ad hoc, precipitats i sense la prudència necessària. Però la solució no és tornar a la situació anterior com proposa Feijóo, que no era millor des del punt de vista de la proporcionalitat de les penes i que no va impedir la violació de les lleis i els atacs a l’Estat durant el procés sobiranista.