Això és el que promet complir Feijóo si arriba a la Moncloa

Els conservadors renunciaran al fet que la Constitució i la integritat territorial formin part «de la negociació política amb forces independentistes» i tornaran a incloure en el Codi Penal el delicte de sedició, perquè «l’ordenament jurídic espanyol torni a comptar amb instruments de reacció eficaços i proporcionats davant qualsevol forma d’atac a la integritat territorial de l’Estat».

A més es deixarà sense efecte la reforma del delicte de malversació que el PP considera que Pedro Sánchez ha promogut «per beneficiar aquells que van atemptar contra la integritat territorial de l’Estat». També, amb l’objectiu de «protegir l’Estat davant les manifestes amenaces independentistes», es recuperarà el delicte del referèndum il·legal, que va suprimir el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2005.

Feijóo inclou la «reforma urgent» de la llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com a llei de ‘només sí és sí’. El PP vol recuperar les penes als agressors sexuals vigents anteriorment. En el context de possibles errors en les tramitacions de les normes, els conservadors plantegen la creació d’una Oficina de qualitat legislativa, la funció principal de la qual serà assegurar la qualitat normativa en totes les fases de tramitació. 

Els populars també inclouen en aquest segon bloc límits al recurs al reial decret llei, que suposadament només pot utilitzar-se en casos d’extraordinària i urgent necessitat. Si no es donen aquestes circumstàncies, assenyalen els conservadors, el Govern hauria d’utilitzar les «vies parlamentàries ordinàries». El PP aposta per impulsar mecanismes que impedeixin el bloqueig de la tramitació dels reials decrets lleis com a projectes de llei, limitant-ne les pròrrogues, i una regulació específica per a la celebració del debat sobre l’estat de la nació. En aquests moments, es fa quan l’Executiu de torn així ho vol.

Feijóo ha deixat per escrit i ha firmat aquest «Pla de qualitat institucional» i fa referència a la fórmula que ha defensat des de fa anys: que governi la «llista més votada». Tanmateix, només ha inclòs al document que aquesta fórmula afecti les alcaldies. Ni les comunitats autònomes ni les generals. El PP proposa reformar la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) per «garantir que sigui proclamat alcalde o alcaldessa qui hagi rebut el major nombre de vots i assegurar la governabilitat de la llista més votada».

A les autonomies i a l’Executiu central, apunten fonts de l’equip de Feijóo, és necessari un «acord polític» i per això no apareix al document. En tot cas, al no incloure-ho, el dirigent conservador no es compromet a deixar via lliure a Sánchez si el PSOE és la llista més votada i el PP suma amb Vox.

Davant la falta de comunicació del Govern amb ell, Feijóo planteja la necessitat d’obrir un canal institucionalitzat i «freqüent» entre el cap de l’Executiu i el líder de l’oposició o les persones en les quals tots dos acordin delegar». Considera necessari aquests contactes després de les cimeres internacionals, abans de decisions «substancials » de política exterior i defensa, i també «una vegada durant cada període de sessions» sobre el pacte antiterrorista i el de violència de gènere.

En aquest apartat, també es proposa un registre sobre l’ús de l’Airbus A310, el Falcon i l’helicòpter Superpuma «per part dels membres del Govern». 

Es regularan els supòsits d’inelegibilitat dels candidats a magistrats del Tribunal Constitucional, de manera que no podran ser seleccionats aquells juristes que hagin sigut càrrec electe, membres de l’Executiu central o dels consells de Govern de les comunitats autònomes, secretaris d’Estat o càrrecs orgànics d’un partit o un sindicat en els últims anys anteriors.

El PP vol establir un nou règim jurídic del fiscal general de l’Estat el mandat del qual serà de cinc anys, per desvincular-lo del poder executiu, amb l’objectiu de «dotar-lo de més aparença d’imparcialitat», i s’eliminarà la causa de cessament associada al cessament del Govern que l’hagués proposat.

Els conservadors també proposen derogar la reforma que limita les funcions del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) quan es troba en situació de pròrroga. I ha inclòs el seu model de nomenament dels 20 vocals del CGPJ: els 12 vocals del torn de procedència judicial seran elegits per i entre jutges i magistrats de totes les categories judicials; i l’elecció dels vuit vocals del torn de juristes de prestigi pel Congrés i el Senat es realitzarà entre persones amb més de 15 anys d’exercici en la seva professió.

«Aquest document suposa un contracte amb el nostre país, però sobretot és una eina contra la resignació. Defensem que una política millor és possible i la millor manera d’assolir-la és amb institucions sòlides, prestigioses i al servei dels ciutadans», es llegeix en el pla donat a conèixer aquest dilluns pel PP. En aquest sentit, els populars defensen que no es pugui designar com a president o director dels organismes reguladors i autoritats independents aquelles persones que hagin ocupat llocs polítics en el lustre anterior.

Després de carregar durant anys contra José Félix Tezanos com a director del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) per la seva relació de dècades amb el PSOE, en què ha ocupat nombrosos càrrecs, els conservadors plantegen modificar un article de la llei que regula aquesta institució perquè al capdavant només hi pugui haver un president «anomenat entre catedràtics i professionals de reconegut prestigi».

També esmenta la necessitat de fixar per llei el mandat temporal del president de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i reforçar la independència del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), RTVE i l’Agència Efe.