Ábalos a la presó /
El jutge del Tribunal Suprem Leopoldo Puente va dictaminar ahir l’ingrés a presó incondicional de l’exministre i exsecretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, i de la seva mà dreta, Koldo García. Segons el magistrat, i la Fiscalia Anticorrupció, la possibilitat que disposin de recursos que no han aflorat durant la investigació i els seus contactes internacionals fan que, davant la proximitat del judici en els pròxims mesos, sigui "extrem" el risc de fuga de tots dos. Sobretot si es té en compte la condició d’acusats per delictes d’integració a organització criminal, suborn, ús d’informació privilegiada, tràfic d’influències i malversació, que, si es confirmessin, comportarien una sentència de no menys de 10 anys de presó, que les acusacions voldrien veure elevades, fins a 30 anys.
L’ingrés a la presó es produeix dies després de la interlocutòria que va anul·lar una mesura semblant en el procés que implica el també exsecretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán. La qüestió que ha portat Ábalos i Koldo a Soto del Real per la trama de contractació irregular de mascaretes durant la pandèmia és una causa separada de la que implica Cerdán, i no només a ell, en el cobrament de comissions per manipular contractes d’obres públiques, que progressa a un altre ritme.
La defensa d’Ábalos ha al·legat, per mirar d’evitar l’entrada a la presó, entre altres motius, que s’estaria vulnerant el dret a la participació política de qui encara és diputat. Un argument que portat a l’absurd implicaria la impunitat de qualsevol càrrec públic. Però la condició de membre del Congrés dels Diputats, perquè l’imputat no ha volgut en cap moment renunciar a l’acta de diputat, no és intranscendent en aquest cas. Ábalos quedarà suspès de funcions, en aplicació del reglament del Congrés, però no perdrà l’acta, cosa que deixarà la posició del Govern a la Cambra encara més fràgil i dependent, ja no de l’abstenció de Junts, sinó dels seus vots afirmatius, que ara mateix semblen inversemblants.
El partit de l’exministre Ábalos, del qual ja va ser expulsat, ha argumentat que "el mal ja està fet" i que hi van respondre. Al marge de la ferida que suposa per a la precària estabilitat parlamentària, difícilment es farà realitat el desig que s’acabi aquí el cost polític que representa que l’entorn d’immediata confiança política del president del Govern aprofités des del primer minut la seva posició en les institucions i en el quadre de comandament del partit per a l’enriquiment personal (i fins ara no ha aparegut cap evidència de cap altra cosa). L’informe de danys tampoc s’acaba aquí. Després de l’ús de gravacions enregistrades pels mateixos implicats i avisos com el missatge d’Ábalos en què afirmava que hi havia hagut una reunió de Sánchez amb Otegi de la qual no va tenir coneixement directe, és difícil preveure de quina munició poden disposar en la seva nova situació.
Mentrestant, l’oposició del PP crida de nou a sortir al carrer per pressionar en el seu objectiu de fer que Sánchez renunciï i convoqui eleccions anticipades. Planteja la disjuntiva de "màfia o democràcia". Però el que està en joc és la impunitat, o no, de presumptes delinqüents, i les responsabilitats de qui podrien haver facilitat els seus negocis per acció o omissió. Mentre la justícia actuï, la democràcia no està en perill. Dir el contrari és tant com tancar els ulls i esperar que passi el temporal, fer el joc als que no tenen el mínim problema a aprofitar-se de l’erosió de les institucions democràtiques.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
