El nostre món és el món | Article de Joan Tapia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¿Espanya va bé?

Sánchez presumeix d’estadista europeu, però les sentències jurídiques li resten credibilitat

3
Es llegeix en minuts
¿Espanya va bé?

El debat de dimarts al Congrés sobre el tercer decret de mesures anticrisi i les últimes cimeres europees no va ser igual de crispat que altres vegades. El Govern ho tenia millor perquè en la votació només hi va haver 7 vots en contra (Junts i CUP), 164 abstencions, les de la dreta (PP, Vox i Cs) i ERC, i 175 a favor.

Però es va confirmar que el 2023 tot serà en clau electoral. En part és lògic, però no és sa que –al Govern i a l’oposició– només manin les eleccions. Simplificant, el missatge del Govern, i encara més el de Patxi López, el portaveu socialista va ser: «Espanya, malgrat les crisis, no només va bé sinó millor», que recorda aquell «Espanya va bé» d’Aznar poc abans de la seva majoria absoluta del 2000. Gran diferència, les enquestes –tret de la del CIS- col·loquen ara el PSOE al darrere del PP, que queda lluny de la majoria. 

El missatge de Cuca Gamarra, la portaveu del PP, va ser l’invers: «Espanya va malament, o pitjor, tot i que amb vostè als delinqüents, sexuals o separatistes, els va bé». Dimarts hi va haver exageració i publicitat, és cert, però és pecat venial davant el de crispació.

Sánchez va esgrimir que el 2022 el PIB haurà crescut més del 5% i que les projeccions de l’FMI donen per a aquest any un creixement superior a la mitjana europea. Que no hi ha ni el tan anunciat diluvi universal ni recessió. Que la conjuntura europea –tots els governs adopten costoses mesures de protecció a famílies i empreses– li permetrà apujar les pensions un 8%. I que la cimera de Barcelona amb Macron, per firmar un tractat d’amistat amb França que equipara al franco-alemany del general De Gaulle i Adenauer del 1963, confirma que Espanya compta a Europa. No només per l’«excepció ibèrica» que ha fet que la inflació el desembre passat, 5,7%, sigui la més baixa de la UE. 

És la foto en color. Però Gamarra -Feijóo continua pagant no ser diputat i no poder fer la rèplica– va preferir el blanc i negre. La tan pregonada llei per protegir la dona del ‘només sí és sí’ és un nyap i està facilitant la sortida de la presó de molts condemnats per delictes sexuals. I com a testimoni de càrrec de l’enroc de Sánchez en els seus errors va citar un cruel dictamen: «No canviar aquesta llei és un cas de supèrbia infantil». Estrany que no digués que la frase no és de cap columnista de la dreta, sinó de l’exalcaldessa progressista de Madrid Manuela Carmena

¿Va privilegiar Sánchez l’estabilitat del pacte amb Podem al mínim rigor jurídic i al criteri polític de la seva llavors vicepresidenta Carmen Calvo, líder de les feministes del PSOE? I la incúria jurídica –o la supeditació a les exigències dels seus aliats– s’acaba de veure també en la reforma del Codi Penal. Sánchez diu –amb bastanta raó– que Catalunya s’ha desinflamat i que el procés, no l’independentisme, és mort. I és cert que no ajudaria en res que ara –cinc anys després del 2017– haguessin d’entrar a la presó dirigents de dos dels tres primers partits catalans. 

Però això no justifica la incúria d’enterrar la sedició i substituir-la pels «desordres públics agreujats» i canviar la malversació de forma incompetent. Fins al punt que sembla que no només el Suprem (darrere de la interlocutòria de Llarena hi ha Marchena), sinó també la fiscalia arribaran a conclusions contràries a les perseguides. ¿Reformar el Codi Penal, i aguantar l’atac de la intel·lectualitat conservadora, per a res? ¿Només per no passar pel túrmix jurídic les demandes d’ERC?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Un Govern que no sap canviar lleis molt delicades amb criteris sòlids pot acabar pagant car aquests errors. 450.000 llocs de treball generats el 2022 està bé, però col·leccionar sentències jurídiques per pressions polítiques treu molta credibilitat. 

Sánchez s’ha assegurat acabar la legislatura –pocs ho creien fa tres anys– però el temps afegit serà dur. Davant les eleccions, els seus aliats voldran més. I molt més. No permetran que Sánchez presumeixi d’estadista europeu i ells quedin de simples escolanets. L’abstenció d’ERC sobre el paquet econòmic i les crítiques de Jaume Asens, el portaveu dels comuns a Madrid, per reunir-se a Davos amb els fons voltor ho van deixar clar. ¿És només el dany col·lateral del divorci de Collboni amb Colau?