Ucraïna, tancs i economia

Les pressions sobre Alemanya perquè transigeixi en l’enviament de tancs Leopard a Ucraïna no han deixat de créixer des de l’obertura dimarts del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, i van arribar aquest divendres a la seva màxima expressió en la reunió a la base nord-americana de Rammstein de 50 països que recolzen Ucraïna. La coincidència en pocs dies de l’avanç rus camí de Bakhmut, de la intervenció de Volodímir Zelenski, de la tàctica de terra cremada dels mercenaris de Wagner i del conat de Polònia d’enviar tancs Leopard a Ucraïna sense autorització d’Alemanya han avivat el debat a Occident. Mentrestant, el canceller Olaf Scholz s’ha resistit a fer el pas tingut per més crucial en el compromís de l’OTAN i de la Unió Europea d’ajudar Ucraïna a defensar-se i a repel·lir l’invasor. El temor d’Alemanya, manifestat en diversos fòrums, és que Vladímir Putin interpreti que l’entrega dels Leopard a Ucraïna canvia la naturalesa de l’ajuda militar procedent dels socis de l’OTAN a l’entendre que són una arma ofensiva i no defensiva. Alhora, diverses enquestes reflecteixen una divisió taxativa de l’opinió pública alemanya: el 43% de la població és contrària a incrementar el tipus d’ajuda a Ucraïna i el 48% hi està a favor.

La decisió de nou països, entre els quals el Regne Unit, de subministrar carros de combat a l’Exèrcit ucraïnès no tanca la discussió perquè els alemanys i nord-americans Leopard i Abrams són els que disposen d’una tecnologia superior i semblen capaços de trencar l’equilibri en una guerra de desgast. La previsions d’estancament dels combats i d’una reactivació a l’arribar la primavera expliquen per què Kíiv demana urgentment ara l’enviament d’aquests vehicles per disposar d’aquí uns mesos d’una capacitat més gran de resposta sobre el terreny. 

Quan els partidaris de subministrar els Leopard a Ucraïna ho presenten com una manera destinada a obligar Putin a negociar el final de la guerra, defugen el fet que és igualment possible que el portés a pujar un esglaó més en la seva guerra de conquesta. L’OTAN ha procurat fins avui d’evitar que tal cosa passi, cosa que fa encara més comprensibles les reserves alemanyes i d’alguns aliats que creuen que mesures destinades a forçar un alto el foc poden, per contra, desbocar encara més el conflicte. En aquest sentit, resulten tan significatius els requeriments a Alemanya perquè cedeixi com les manifestacions a Davos relatives a un 2023 econòmicament millor de l’esperat si es mantenen sota control els riscos d’escalada. Una cosa que els governants europeus han de tenir en compte per fer el pas següent: descartar per poc realista una possible victòria per les armes d’Ucraïna i limitar-se a aspirar que Rússia pugui acceptar una pau amb concessions, tot i que la temptació de veure-la enfangada en un conflicte indefinit pugui ser temptadora per als interessos estratègics de més d’un país (però no dels de l’economia mundial i molt menys de les víctimes civils del conflicte). Perquè l’aprofundiment del conflicte i encara més la possibilitat que a partir d’ell es consolidin encara més dos blocs en els quals una Rússia debilitada acabi en l’òrbita de Pequín acostarien encara més un altre dels perills dels quals s’ha alertat a Davos: l’increment i polarització a partir de la bretxa EUA-Xina i l’ampliació de l’actual guerra energètica a nous polsos en el terreny de les energies verdes i les matèries primeres.