L’espiral de la llibreta | Per Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La tauleta de nit de Pedro Sánchez
Dos llibres dels escriptors Pérez Andújar i Mercè Ibarz, a la Moncloa
A la tauleta de nit de Pedro Sánchez, la mateixa que va utilitzar Mariano Rajoy, reposaran, imaginem, un llum, un llapis per prendre notes, clínexs, el got d’aigua i potser una caixa de melatonina per regular el son, ja que són molts els assumptes i les eleccions que vindran. Suposem que també s’hi hauran sumat dos llibres des de la cimera hispano-francesa de dijous a Barcelona: ‘Paseos con mi madre’, de Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besòs, 1965), i ‘Tríptico de la tierra’, de Mercè Ibarz (Saidí, 1954). Confiem que siguin allà, sobre la tauleta, a l’abast de la mà i el pensament, que no s’hagin traspaperat en el seient posterior d’un cotxe oficial. Són un regal de Salvador Illa.
En política és rara la puntada sense fil. Després de la reunió amb Macron, el president va voler escenificar una trobada amb Illa per donar-li marge, per remarcar que és ell i no un altre la seva aposta per a Desnortilàndia. Així que tots dos van compartir 45 minuts de xerrada i cafè a La Central del carrer Mallorca, una de les millors llibreries de Barcelona. Van escollir lectures l’un per a l’altre i els dos van pagar a caixa. Sánchez va comprar al líder del PSC ‘La columna’, sobre l’experiència de la filòsofa Simone Weil a la Guerra Civil.
El gust d’Illa
Lloo el paladar literari i l’encert en l’elecció de l’exministre de Sanitat: ‘Tríptico de la tierra’ i ‘Paseos con mi madre’ atrapen en un puny els últims 50 anys de la història de Catalunya. No exagerem: els últims 50 anys de la Catalunya que el PSC mai hauria hagut de perdre de vista: la de les perifèries, la dels immigrants i la menestral i camperola d’arrel catalana. Intueixo que Pérez Andújar i Ibarz són els primers universitaris a casa seva.
Entretots
Allà per 1993, quan encara estàvem en mariscades i somiejos, Ibarz va ser pionera a prestar atenció al món rural del qual procedeix i al duríssim treball en el camp, que s’anava despoblant. Una Espanya i una Catalunya buides i arraïmades en els extraradis, en la geografia internacional dels blocs. La Mina, Sant Roc, la Salut, Llefià, Singuerlín, les Oliveres, Gornal, Sant Ildefons. En barris com aquests, amb descampats i clots, sense semàfors ni ambulatoris, es va pastar la democràcia a pols.
La cartera o el dònut
Em pregunto si en un futur pròxim veurem aquests dos formidables autors a les cuines governamentals, en pla assessor. No ho crec. Pérez Andújar la clava en la rèplica al tuitaire @MrInsustancial quan li pregunta: «Escolta, ja que ets a la Moncloa, ¿què passa amb allò meu?». L’escriptor li respon: «Nosaltres som més de dònuts que de carteres».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
