A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Alienació
No pots moure’t per cap telenotícies ni per cap diari sense ensopegar amb la cara del príncep Enric. I d’aquesta manera, a base d’ensopegades, vas doctorant-te en tonteries
¿M’importa o no m’importa la vida del príncep Enric d’Anglaterra? Francament, no. Els seus afers no m’incumbeixen, ja s’ho farà amb els seus problemes familiars o de consciència. Llavors, ¿m’enganxo o no m’enganxo al culebró? El dubte em corroeix. Mentrestant, sense adonar-me’n, ja hi estic mig enganxat, ja sé d’ell més del que hauria, més del que m’agradaria. No pots moure’t per cap telenotícies ni per cap diari sense ensopegar amb la seva cara. I d’aquesta manera, a base d’ensopegades, vas doctorant-te en tonteries. Potser a vostè li hauria agradat llicenciar-se en Nietzsche però acaba llicenciat en Meghan, que és la senyora del príncep esmentat. Em pregunto què passaria si al final de cada informatiu, com qui no vol la cosa, ens expliquessin una anècdota saborosa de Kant. El problema és que potser Kant no té anècdotes saboroses. És difícil competir amb Enric. Un home que explica amb naturalitat que es va carregar 25 persones a l’Afganistan et deixa hipnotitzat.
¿M’hi enganxo, no?
Entretots
Recordo ara la foto en la qual apareixia vestit de nazi en una festa (de disfresses, espero). Diu que va ser el seu germà, Guillem, qui el va animar a fer-ho. Pobre. Guillem és calb, però és l’hereu. Em pregunto si Enric donaria tot el seu cabell (que tampoc en té gaire) a canvi de la primogenitura. Hi ha, entre els dos germans, una lluita tràgica per veure qui obté l’amor de Lady Di.
Però Lady Di està morta, només parla dins dels seus caps i el més probable és que la que habita al cap d’un sigui diferent de la que ocupa la de l’altre. Jo també tinc una Lady Di al meu cap, no per gust, sinó perquè me la van ficar al seu dia a pressió. No podies interessar-te pel que passava al món sense xocar amb ella i, com és sabut, el contacte porta l’afecte. Li vaig tenir apreci sense conèixer-la i sense que les seves penes amoroses m’importessin un rave. Va arribar a caure’m malament el seu marit, ara rei, que resulta increïble si pensem en el món en el qual viu ell i en el qual visc jo. Em vaig enganxar a la monarquia britànica com qui s’enganxa a una sèrie de la tele. I això és el que comença a passar-nos amb Enric. Se’n diu alienació.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
