Quan el despit empatxa: Enric, Shakira, Tamara...

Que Enric i Meghan estaven ofesos amb la família reial britànica ens havia quedat clara-ment (perdó, no he pogut resistir-me) amb l’entrevista que van concedir a Oprah Winfrey. També amb la posterior sèrie documental de Netflix i ara amb el llibre i les morboses declaracions. Però hauria sigut convenient considerar quant nivell de despit estava el món disposat a tolerar. Pel que fos, potser tenien pressa a explotar el despit a curt termini i no administrar-lo en dosis a llarg termini. Fins i tot el ‘The New York Times’, a l’avaluar el seu nivell de popularitat, ha arribat a advertir aquesta setmana a la parella que tanta queixa i plor comença a resultar una mica pesat fins i tot per als nord-americans, tan propensos i amants al drama i el sensacionalisme, que havien acollit els exiliats reials amb els braços oberts. 

Empatxats de tant despit, i si amb ‘Te Felicito’ i ‘Monotonía’ no havia sigut prou explícita, va arribar la tercera (¿i definitiva?) interpretació cantada de l’enganxada de Shakira amb el seu ex. Així com el príncep Enric assegura que amb les seves revelacions i confessions no pretén de cap manera ferir el seu pare i germà i que allotja l’esperança de la reconciliació, la cantant colombiana assegura que ha superat la ruptura amb Gerard Piqué i que li guarda zero rancor (sí, es veu clara-ment). La cantant no és la primera ni serà l’última cantant que canti el seu despit i ens doni a les altres eines per superar un cor trencat (que aixequi la mà qui no s’hagi aferrat, entonat i fet seva la lletra d’‘Ese Hombre’ de Rocío Jurado o ‘Todos me miran’ de Gloria Trevi); però els psicòlegs i els amics també poden ajudar a girar full en la intimitat. No hi ha res dolent a compartir amb els altres la nostra vulnerabilitat (reconèixer que com a éssers sintents ens poden ferir i provocar-nos dolor, ira, ràbia, venjança, tristesa...); però recrear-se o exagerar els sentiments per manipular políticament o enriquir-se (la cançó de la venjança porta 64 milions de reproduccions i Enric s’ha embutxacat 40 milions de dòlars per les memòries i 100 milions per la sèrie a Netflix) té clara-ment un altre nom: sensacionalisme. Perquè a més, com bé sap tota persona altament sensible i tan bé va transcriure en vers Alejandro Sanz, «el dolor cuando es por dentro es más fuerte, no se alivia con decírselo a la gente»...

Notícies relacionades

Enric d’Anglaterra i altres cabalers reials

Totes podríem ser Shakira

Taral·lejant (o no) «una loba como yo no esta pa’ tipos como tú», va arribar dijous a la nit i vam comprovar que, al final, del despit a l’amor hi ha un sol nanosegon en el metavers dels personatges públics: Tamara Falcó confirmava en ‘prime time’ que ha perdonat les banyes que li va posar el seu promès (i el que és pitjor, oblidar que aquest home li va proposar matrimoni amb un anell obert insinuant que la seva relació seria oberta sense ella saber-ho). Si amb la ruptura va pujar el caixet de les seves aparicions, a veure a quant ascendeix el negoci de la reconciliació...  

Però recordin: el despit ven, però clara-ment també empatxa.