Els ensenyaments de Jane Goodall

Més enllà del llegat gegant científic i la seva incansable lluita per salvar al planeta, Jane Goodall va aconseguir enderrocar el vell prejudici occidental que postula la jerarquia de l’objectivitat per sobre de la subjectivitat, la ment per sobre del cos, la raó per sobre de l’emoció i la masculinitat per sobre de la feminitat. I sent subjectiva, coqueta, sensible i femenina va exemplificar un dels lideratges més serens, tendres, ferms i poderosos de la ciència i l’activisme.

Subjectivitat.

Jane Goodall va introduir i va defensar la subjectivitat com a eina científica: "Em van dir que per ser una bona científica cal ser objectiva. Per tant, no pots tenir empatia amb allò que estudies. Això és completament fals. És precisament al ser subjectiva quan comences a veure més enllà". En periodisme encara t’exigeixen objectivitat. Gràcies a Goodall i Francesc Burguet, continuo resistint-me a convertir-me en objecte.

Intuïció.

En comunicació no parlada, la intuïció es descriu com l’habilitat d’un ésser viu per mirar de captar els senyals no verbals i decidir en conseqüència. Les dones, més després de ser mares, desenvolupen més capacitat d’intuïció per interpretar el que els seus nadons necessiten quan encara no poden parlar. És gràcies a la intuïció que captem les incongruències entre el que es verbalitza i el que en veritat estem expressant sense parlar. Malgrat no tenir formació acadèmica, les investigacions de Goodall van començar amb un pressentiment: "Comprovaré si la meva intuïció és correcta o no".

Sensibilitat.

Goodall no només va demostrar que els animals tenen sentiments, també ens va ensenyar que la sensibilitat ens fa més forts. "Som l’espècie més intel·ligent del planeta, però el nostre cervell s’ha desconnectat del cor i és per això que estem destrossant el planeta. Només si ment i cor treballen en harmonia obtindrem tot el nostre potencial".

Perseverança.

La investigació directa de Goodall va durar 20 anys. L’etòloga va desenvolupar el seu propi mètode basat en l’observació pacient sobre l’hàbitat natural. Va ser així com va descobrir el ximpanzé David Grey-beard utilitzant una branca sense fulles per extreure tèrmits d’un monticle. Fins aleshores, la capacitat de fabricar i utilitzar eines es considerava la frontera definitòria entre humans i animals. ¡Doncs, apa!

Esperança.

Goodall va entendre que per convèncer, persuadir i sumar aliats a la seva causa havia d’explicar la seva experiència com una història (storytelling visual: els peluixos d’animals amb què relatava múltiples anècdotes). Però a més va saber que la denúncia i la protesta social sempre tenien més suport a l’exposar-les en forma de discurs esperançador. La queixa i l’enuig constants funcionen a curt termini (perquè desgasten i generen desconnexió), però si vols que el recorregut d’una idea, proposta o demanda perduri, has de trobar la manera d’explicar el missatge en positiu.

Notícies relacionades

Barcelona s’omple de musicals: d’‘El fantasma de la ópera’ a ‘Tootsie’ i la tornada de ‘Germans de sang’

40 anys de l’Os de Tous: ¿per què la joia s’ha convertit en una icona de moda i disseny pop?

Feminitat

"¿Per què l’hauríem de creure? Només és una noia. Ni tan sols va anar a la universitat. Li donen suport només perquè té bones cames i la poden utilitzar com a noia de portada", això és al que Jane Goodall es va enfrontar només pel fet de ser dona i ser guapa. Però això no la va fer avergonyir ni del seu atractiu físic ni tampoc de les qualitats culturalment associades a la femenitat (sensibilitat, subjectivitat...) i que semblaven desacreditar-la com a referència de credibilitat. De la cabellera daurada a la platejada, els seus cabells (força) lligats (domesticada) en una senzilla cua baixa (relaxada) la van acompanyar tota la vida i van ser la seva marca estètica personal.