¿Pot un introvertit ser líder?

Emma Watson ha recordat per què feia set anys que no actuava. "No era feliç. Crec que em vaig sentir atrapada. Per a mi va ser difícil perquè havia de sortir i vendre una cosa sobre la qual no tenia control", va resumir.

L’actriu confessa que troba a faltar interpretar, però que les promocions la incomoden. Aquesta declaració em va fer pensar en una cosa sobre la qual reflexiono tot sovint: ¿pot un introvertit arribar a convertir-se en líder en un món que només reconeix els extravertits?

A diferència de l’extravertit, que es nodreix d’allò social, el caràcter introvertit és aquell que obté la seva energia principalment del seu món interior. Aquestes persones necessiten (necessitem) temps de soledat per treballar (crear), solem connectar a través de converses profundes (la superficialitat ens avorreix i ens allunya) i, després d’una interacció social, necessitem temps (hores o dies) per recuperar-nos del desgast.

Encaix social

Un cop descrites les peculiaritats d’un introvertit, un pensaria que és difícil que una persona així encaixi socialment i laboralment si no canvia o fingeix (cosa que ens acaba provocant un alt cost emocional). No obstant, tot i que no ho sembli, existeixen grans líders introvertits. Barack Obama n’és un (ho reconeix i descriu àmpliament en les seves memòries, igual com Michelle en la seves). Sí, ho sé, costa creure-ho...

Notícies relacionades

L’hongarès László Krasznahorkai, mestre de l’apocalipsi, guanya el Nobel de literatura 2025

La Franz Schubert Filharmonia torna a Barcelona amb 10 concerts imprescindibles al Palau de la Música Catalana

Ara bé, l’equació es complica si busquem a més un líder amb alta sensibilitat. Les persones altament sensibles (PAS) tenen més capacitat sensitiva. I, al percebre més que els altres, són més empàtiques, disposen d’una alta capacitat creativa i intuïtiva, però també se saturen abans amb qualsevol estímul (notícies, música alta, desordre, brutícia...). Un 70% dels altament sensibles són, òbviament, introvertits. Per tant, si ens basem en les capacitats que s’exigeixen per identificar un líder, aquí sí que sí que quedaríem exclosos del procés de selecció. Si bé això sembla no presentar a priori més problema (els que siguem així sempre podem fer-nos investigadors, bibliotecaris o ermitans), algunes empreses han començat a adonar-se de l’enorme potencial que s’estaven perdent per no entendre que hi ha altres maneres de ser, crear, treballar o produir. "És una cosa que em pressiona, que no tingui dret a existir si no soc productiva d’una manera molt específica", insistia Watson en la seva confessió. Igual com l’actriu de Harry Potter, que admet haver renunciat a un dels seus principals talents artístics perquè no podia sostenir la càrrega social que implica una promoció i la venda, l’ex primera ministra neozelandesa Jacinda Ardern també va dimitir perquè l’excés d’exposició permanent va acabar emmalaltint-la.

Com tot en la vida, la solució sempre és l’equilibri. Pots arribar a ser un líder introvertit i altament sensible si et recolzes o t’envoltes d’escuders amb la força social d’extravertits que entenguin, protegeixin i respectin la teva manera de funcionar. Un exemple, el cantant Leiva. En el pla empresarial, els millors equips són els que estan integrats per introvertits i extravertits i altament sensibles. Cada un compleix llavors la seva comesa. No obstant, moltes vegades, l’espavilat que sap vendre fum s’emporta tot el reconeixement (Edison), quan sense introvertits (reflexius) altament sensibles (honestos) segurament aquesta brillant idea mai hauria nascut (Tesla). Així que si ets un introvertit i/o una persona altament sensible, no et rendeixis, no abandonis els teus grans dots ni somnis només perquè la professió que t’apassiona estigui, per ara, reservada a extravertits. Busca la manera de continuar brillant, tot i que sigui apagant els focus.