Unes mesures necessàries

Enfortit per unes dades econòmiques millors del que es preveia fa tan sols uns mesos i més positives del que proclama diàriament l’oposició, el president del Govern central va fer aquest dimarts un balanç de la seva gestió el 2022 que vorejava una no menys exagerada eufòria. Va ser el to que va triar Pedro Sánchez com a preludi a l’anunci del nou paquet de mesures dirigides a pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna, especialment pel que fa a l’elevada inflació i, en particular, a la de l’alimentació, els lloguers i el combustible. En aquest tercer paquet d’ajudes, el Govern central ha afinat les disposicions, concentrant algunes de les mesures en els sectors que més les necessiten i corregint la tendència a generalitzar-les al conjunt de la societat. Aquesta no és només una via molt més efectiva per ajudar els més vulnerables sinó que evita també que es dispari la despesa pública i esquiva la possibilitat que es converteixi en estructural, amb les conseqüències que tindria en el dèficit públic i potser en futures retallades.

En aquesta categoria més ajustada a la realitat social s’inscriu la bonificació de 20 cèntims a les gasolines, que a partir de l’1 de gener passarà a aplicar-se únicament als sectors més afectats pel preu dels carburants, com ara transportistes, agricultors o pescadors, i deixarà d’estar vigent per al comú dels ciutadans. Aquest és també el cas del xec de 200 euros per a l’alimentació, que es concedeix a les rendes inferiors a 27.000 euros a l’any. No ho és, en canvi, l’eliminació de l’IVA per als aliments de primera necessitat –pa, llet, ous, fruita, verdura, llegums– i la reducció del 10% al 5% de l’IVA a l’oli i les pastes. És evident la dificultat de discriminar per renda a l’hora de fer la compra i la majoria dels experts consideren a més que aquesta baixada impositiva té un efecte més benèfic en l’evolució a la baixa de la inflació que el manteniment dels preus i el repartiment de xecs de menjar als més necessitats.

El Govern central també manté la gratuïtat en rodalies i trens de mitjana distància i la bonificació del 30% en autobusos municipals i metro, en bona mesura per pal·liar l’eliminació dels 20 cèntims de la gasolina. En aquest últim cas, l’Executiu només aplicarà la bonificació del 30% quan les autonomies i els ajuntaments bonifiquin un 20% més, fins a arribar al 50%. Un toc d’atenció a la reticent Comunitat de Madrid. Aquestes mesures s’estendran durant tot l’any 2023, però d’altres, com la pròrroga dels contractes de lloguer o la reducció de l’IVA de la llum, tenen un límit temporal de sis mesos, una decisió prudent per evitar que les ajudes es consolidin com a compromisos a futur sense conèixer quina serà l’evolució econòmica.

És comprensible que el cap de l’Executiu es mostri alleujat perquè l’economia espanyola hagi anat relativament bé, amb un creixement que va xifrar per sobre del 5% aquest any que acaba, la inflació més baixa de la zona euro i el preu de l’electricitat el 54% més barata que l’alemanya. És igualment lògic que estigui més tranquil després de descartar-se, de moment, una recessió per al 2023. Ja que, no obstant, el context internacional continua sent extremadament difícil i volàtil, que el creixement espanyol es frenarà i els tipus d’interès continuaran creixent, convé mantenir la prudència i no engegar les campanes al vol abans d’hora, ni tan sols per celebrar un resultat conjuntural.