Motius de sorpresa

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Tot això ve a tomb d’un llibre que acabo de llegir: ‘Guía práctica del llanto’, d’una desconeguda Laura Demaría. Tot i que el relat té un fil conductor que recorre i sotmet a unitat tots els seus capítols, el que a mi m’ha interessat, més que la peripècia global, són les històries de què és compost, ja que, a més de ser una novel·la extravagant, podria considerar-se també com una successió de reportatges, tots inaudits i de gran interès precisament per la seva originalitat. Jo no havia llegit, per exemple, mai res sobre Cienciologia, però resulta que aquí hi ha un capítol interessantíssim sobre el tema en el qual apareix Travolta, de qui no sabia que pertanyia a aquesta secta, o el que sigui, fundada per un escriptor de ciència-ficció. Ignorava també que, al Japó, cap al 1950, es va fundar un moviment basat en les virtuts terapèutiques del plor (per això el títol del volum). Interessantíssimes, així mateix, les incursions dels personatges en el món de la psicoanàlisi i en les investigacions que sobre el món de l’Allò va portar a terme al seu dia Georg Groddeck, deixeble de Freud.

‘Guía práctica del llanto’, sense deixar de ser una novel·la extravagant i una suma de reportatges, podria ser pres per un conjunt de relats breus que Pol i Lea, els personatges principals, s’expliquen mútuament per alleujar la duresa de les seves vides. No podem canviar el passat, però sí la manera com ens l’expliquem, i això és el que intenten. La capacitat fabuladora de Laura Demaría és notable. Gràcies a ella, i dins de cada capítol rar, assistim a una altra o unes altres singularitats narratives, com si el seu repertori de sorpreses no tingués fons. Una novel·la, en definitiva, que es mou pels suburbis de la novel·la, pels afores, pels barris perifèrics de la novel·la convencional. Si vostè és aficionat a sortir, en els viatges, de les rutes turístiques més trillades, potser troba com jo en aquestes pàgines motius de sorpresa per suportar les difícils tardes d’hivern.