Messi, la ferida oberta del Barça

Però en la seva etapa de maduresa van començar els problemes i les seves profundes divergències amb les juntes directives i la seva manera de portar el club. El primer i decisiu cisma va ser amb la junta de Bartomeu, a la qual es va enfrontar en públic pels seus pèssims fitxatges; i, sens dubte, el temps li ha donat la raó. El malestar de Messi va ser la principal causa de l’èxit de la moció de censura contra Bartomeu, que va propiciar la convocatòria de les eleccions. Messi va ser també una de les grans cartes electorals de Laporta, que va guanyar unes eleccions amb la promesa que aconseguiria retenir-lo. No obstant, amb l’arribada de la nova junta, es va gestar la segona i definitiva decepció de Messi amb el govern del Barça. El fatídic dia que anava a firmar la seva renovació, Messi va veure com el club de la seva vida canviava d’opinió en l’últim moment i el feia fora, en un episodi mai explicat de veritat. L’última imatge de Messi amb el Barça són unes doloroses llàgrimes que van fer la volta al món i que certifiquen fins a quin punt es va sentir traït per Laporta, com abans s’havia sentit traït per Bartomeu. Posteriorment, se’ns va voler fer creure que l’acord no va ser possible per un problema econòmic, però el mateix Messi va explicar que ningú li havia ofert rebaixar-se el sou. En els mesos posteriors, Laporta i la seva junta van activar tota mena de palanques per fitxar una infinitat de jugadors (només Ferran Torres i Raphinha han costat 120 milions) i hem vist com la massa salarial, avui, continua disparada. Vist en perspectiva, ¿no es podrien haver activat les palanques per renovar Messi? ¿Per què es va preferir fitxar nous jugadors, alguns d’irrellevants, en lloc d’invertir aquells diners a garantir la continuïtat de Leo? El resultat de tants anys de mala gestió és que, el dia més decisiu i mediàtic del futbol, el Barça no ha pogut apropiar-se d’un èxit que havia de ser plenament seu. Laporta hauria pogut fotografiar-se a Qatar amb el futbolista que ha sorprès el món per explicar que era propietat del Barça i, en canvi, ha hagut de conformar-se amb publicar un tuit de felicitació i evidenciar que les relacions de Messi amb la direcció del seu antic club són avui inexistents. ¿Algú s’imagina les samarretes que hauria pogut vendre el Barça amb el ‘10’ en un sol dia? El Barça, amb la sortida de Messi, es va descapitalitzar greument i sagna per una ferida que s’hauria pogut evitar. Tant de bo siguem a temps que torni i recuperar, així, el principal actiu de la història del club.