Article de Ione Belarra Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Baixes de maternitat i «donar exemple»
Mentre les preguntes es queden en nosaltres, lluny queda la mirada sobre ells
Aquesta setmana hem vist periodistes preguntar a Ione Belarra, ministra de Drets Socials i Agenda 2030, sobre el temps de la seva baixa maternal i si amb això «donava» exemple o no. Poc se’ls pregunta a ells en rodes de premsa si donen exemple de tantes lleis o drets com n’hi ha. La ministra va recordar que aquest dubte no s’havia traslladat a altres ministres i que el seu fill té un pare. Sorprèn quan només cal llegir que el permís estableix un mínim de sis setmanes, que ella ha complert, i la resta es pot fer entre els progenitors. Tot això mentre han passat gairebé de llarg les mesures del pla de famílies o reflexionar sobre les famílies monoparentals, amb un sol fill, que queden fora d’aquesta llei.
Que existeixi un dret o una llei no és sempre obligació. Pots aprovar la llei de l’avortament i no avortar, o aprovar la llei d’eutanàsia i no sol·licitar-la. Perquè els drets i les lleis no s’han de crear per interès propi, sinó per a la ciutadania que ho necessiti. Els permisos de maternitat o paternitat són per agafar-los i el repartiment depèn de cadascú.
Notícies relacionadesEl fons subjacent en tot això, en el fet que les preguntes vagin dirigides a les dones o que se’ls pregunti si donen exemple, revela com tenim calat fins als ossos el mite de la bona o mala mare. D’allà surten alguns comentaris a la notícia de Belarra, com «ves-te’n a cuidar el nen» o «bona mare no és la que abandona».
Entretots
Crec que no hi ha un tema més difícil que la maternitat. O més enllà: si ets mare, per què, si no ets mare, també per què. I, si ho ets, per què la baixa o per què dones el pit o no. Amb enfrontaments fins i tot entre mares, com si això fos un campionat de maternitat. I mentre les preguntes es queden entre nosaltres, lluny queda la mirada sobre ells. Tot i que estiguem al 2022 encara hi ha qui s’atreveix a dir-nos des de com vestir fins i com parlar amb delicadesa fins a com hem d’agafar una baixa, perquè hem de donar exemple. ¿Exemple de què? D’un mite de bona dona que hem de superar ja.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
