Han de gelar-te el cor

És tal el nivell hiperbòlic amb què s’expressen els dirigents del PP i, per descomptat, els de Vox i Cs, i els mitjans de comunicació que els secunden, que és difícil distingir què fa bé el Govern i quines coses són realment criticables. Aquest és l’objectiu de tanta exageració i de l’afany a denigrar tota acció governamental. De res val observar com la Unió Europea copia mesures adoptades per l’Executiu espanyol o lloa la gestió de Sánchez, perquè el soroll interior ho tapa tot o atribueix els elogis a absurds enamoraments. Per això, atenent el que diuen els polítics i els mitjans, sembla que la meitat dels espanyols viu en un país totalment diferent al que habita l’altra meitat. I aquesta percepció de les dues Espanyes –¿encara avui han de gelar-te del cor?– tensa també el debat social i el fa, de vegades, irrespirable.

Ara, les dretes acusen els d’esquerres de defensar tot el que fa el Govern, tot i que sigui una barbàrie. No seria aquest el cas, malgrat la polarització, perquè la reforma de la malversació, per exemple, ha despertat la indignació no només dels barons crítics del PSOE, també de les bases que van alçar Sánchez al lideratge i sembla que de part del seu electorat, fora de Catalunya, per descomptat. No hi ha, tanmateix, un exemple similar a les dretes. Ni una sola cosa que hagi fet Sánchez en aquests quatre anys ha merescut la seva aprovació, ni la pujada del salari mínim, ni la reforma laboral, ni l’ingrés mínim vital, ni tampoc, òbviament, les mesures adoptades per frenar el preu de la llum o per taxar els beneficis extraordinaris de les elèctriques. Amb alguna excepció de Cs.

Notícies relacionades

Sánchez anuncia una «pujada immediata» de l'SMI i acusa el PP de falta de «lleialtat»

Sánchez aconsegueix permís per abaixar el preu de l’energia després d’un dur pols

Ara, aquestes dretes, han donat a anomenar Sánchez dictador i tirà. Els ha vingut a tomb el funest cop de Pedro Castillo al Perú per dir que el president del Govern espanyol fa el mateix. Ja abans ho havia dit Isabel Díaz Ayuso, al comparar-lo amb el nicaragüenc Daniel Ortega. I fins i tot el nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, s’ha sumat a les posicions del pel que sembla més radical Pablo Casado, i posa en dubte la legitimitat de Sánchez per plantejar lleis, negociar-les i aprovar-les al Parlament. Sorprenent aquest afany a qualificar d’autòcrata el president que assenta el seu poder en tan sols 120 escons i està obligat a pactar absolutament tot amb mitja dotzena de partits.

El més cridaner, per cert, és la reacció a la reforma de la llei per desbloquejar la renovació del Tribunal Constitucional a què el PP es nega, com es resisteix a renovar el CGPJ. Diu Feijóo que el seu bloqueig és per protegir la justícia de l’intent de Sánchez de controlar-la. És a dir, el PP incompleix la llei perquè creu que quan la dreta té la majoria en aquests òrgans judicials no controla la justícia, simplement segueix el que ells semblen entendre com una llei natural: la justícia ha de ser de dretes i el Govern, també, el contrari és una usurpació. Només que aquesta suposada usurpació respon, més que no els agradi, no a un designi diví sinó al dels ciutadans a les urnes.