Pollastre al pil-pil

¿Però només va ser per la qualitat? No. També es va deure a la casualitat, que va conduir que futbolistes coetanis formessin la base d’aquell equip, que va generar una il·lusió innegable. Piqué, Ramos, Iniesta, Vila, Casillas, Xavi Hernández, Fernando Torres, Puyol, Capdevila, Xabi Alonso, Pedro, Jesús Navas, etc. ¿De debò volem comparar aquella selecció amb qualsevol altra d’anterior o posterior?  És que em pixo.  

¿De debò volem comparar aquella defensa amb la que ha disputat aquest Mundial? ¿Som tontos o què? ¿Parlem d’aquell centre del camp? ¿Comparem aquella davantera amb la de... Aquí m’aturo, perquè s’ha acabat el Mundial i no tinc clar la davantera que hem portat.

Per això mateix em refereixo a una qualitat ‘premium’ i de casualitat: va ser estrany que naixessin tots més o menys en anys seguits. Però va ser així. I també va ser casualitat que els entrenadors dels clubs en els quals jugaven els posessin com a titulars. Per tant, punt final i s’acaba el debat. Feu el favor de no comparar aquell equip amb el que ha disputat aquest Mundial, sisplau, que l’actual és a la galàxia de Ganimedes fent companyia a Carlos Jesús. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Des d’aquells dos títols en tenim algun que la toca i ens pensem que som aspirants al títol europeu o mundial. Així, com si res. Dies abans del campionat vam llegir lectures tan optimistes que atorgaven a la selecció acabar entre els quatre primers. De nou, vaig al fons a la dreta, al lavabo

Fins que la genètica, la qualitat i la casualitat reuneixi una altra generació de futbolistes similars, no tornarem a ensumar cap campionat. Mentrestant, sempre hi acaba havent mal rotllo amb el seleccionador de torn, es digui Kubala, Luis Suárez, Miera, Clemente, Camacho, Luis Aragonés, Vicente del Bosque, Lopetegui, Hierro, Robert Moreno o Luis Enrique. Sempre. I a Luis Enrique sempre li ha agradat el pollastre.