¿Empat igual a ingovernabilitat?

Sí, Sánchez va ser investit el 2000 amb només 167 vots, però ara els 170 de la dreta impedirien la repetició. Necessitaria un impossible pacte Frankenstein al quadrat. I Feijóo amb Vox seria difícil que aconseguís les abstencions necessàries. ¿Pot la dreta créixer prou per obtenir la majoria absoluta? Sí, però avui no és aquesta la direcció perquè a l’enquesta del juny –moment màxim del PP– sumava 183 escons i les coses han canviat perquè el PSOE té una lleugera pujada.

I l’empat és de fons. El PP més Vox aconsegueixen el 41,8% dels vots (el 44% si sumem el 2,2% de Cs que es queda sense escons) mentre que l’esquerra (PSOE, Podem i Més País) suma el 41,5%. És una diferència molt petita. I si a l’esquerra li sumem els grups nacionalistes resulta que Frankenstein tindria més vots que la dreta.

Estem doncs en un empat, tot i que amb vent a la dreta perquè el 44% creu que el PP guanyarà les eleccions davant el 33% del PSOE, però compte perquè al juny els respectius percentatges eren del 65% i el 15%. I Sánchez, amb el 21,6%, torna a ser el president preferit davant el 21,1% de Feijóo. Dècimes de diferència i alta volatilitat.

I aquesta sensació d’empat es reflecteix també en altres preguntes. El PP sembla que té més opinió a favor que en contra perquè el 57% dels enquestats diuen que la llei del només sí és sí està facilitant reduccions de penes per defectes de la norma mentre que només el 27% atribueix, com Irene Montero, la culpa als tribunals. I són majoria els qui estan en desacord amb la reforma del delicte de sedició, tot i que, per contra, l’esquerra té més empenta en els impostos extraordinaris a la banca i les elèctriques i en la responsabilitat per la no renovació del Consell General del Poder Judicial.

La conclusió és que si les coses no canvien ens podem trobar després de les pròximes eleccions en un ‘quasiempat’ que faci molt difícil la governabilitat. O que es generi encara més crispació que ara i la governabilitat resulti encara més complicada.

És clar que un empat que portés a la impossibilitat de formar govern podria tenir de retruc conseqüències positives. Els dos grans partits, que junts tenen en aquesta enquesta el 55% dels vots, hauran d’anar al racó de pensar. No per a un govern de gran coalició –molt difícil i que té inconvenients–, sinó per buscar una pràctica política menys rígida en la qual la investidura i altres lleis no depenguessin només dels blocs. Que es forcessin consensos més amplis.

Notícies relacionades

Enquesta eleccions generals Espanya: Feijóo s’allunya de la majoria absoluta amb Vox i Sánchez retalla distàncies

Editorial | Enquesta a un any de les eleccions: sumar o restar

Ara com ara ni Sánchez ni Feijóo estan interessats en el desglaç. Sánchez només va recórrer al Govern d’esquerres després de negar-se a la coalició amb Podem, fins al punt de repetir eleccions el 2019. Però ara actua com un convers que creu que fora de l’esquerra tot són negres tenebres. I Feijóo, que va arribar venent la imatge d’un PP centrat, no només ha mantingut tots els pactes amb Vox, sinó que s’ha negat a renovar el Consell del Poder Judicial, que fa gairebé quatre anys que està caducat, perquè ho creu incompatible amb discrepar de Sánchez en l’abolició de la sedició. ¿El desacord en una llei –per important que sigui– justifica l’incompliment reiterat d’una de reglada i no interpretable norma constitucional que ha de ser el mínim comú denominador dels dos grans partits?

La gran pregunta és si el quasiempat comportaria que el bloc contra bloc, que tendeix al maniqueisme polaritzador, seria un factor encara més fix del futur polític. O si, per contra, tindria un efecte rebot i forçaria una inflexió en la política de blocs.