Article de Jordi Mercader Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
No és economia, és política, estúpids
ERC defuig una decisió transcendental per al futur de la política catalana i en conseqüència per al país, la seva economia, per a les relacions amb l’Estat i per al procés bis
Un assessor de Bill Clinton va posar de moda fa 30 anys una frase ocurrent i contundent: «És l’economia, estúpid». El candidat demòcrata pretenia criticar-li a George Bush la seva predilecció electoral per la política exterior; a partir d’aquí, la frase es va convertir en un mantra. Oriol Junqueras té el seu particular estil per als sermons polítics i en la seva advertència a l’oposició independentista i a la socialista per convèncer-los de la urgència i prioritat d’aprovar els Pressupostos va evitar qualificar-los d’estúpids (només els va acusar d’egoistes i miops) per no saber percebre la legitimitat d’ERC per exigir a tots que sotmetin els seus interessos als del Govern de Pere Aragonès. Junqueras va defugir naturalment que Junts i el PSC estan legitimats també per negar-los als republicans el seu suport.
Entretots
Els Pressupostos catalans depenen en bona mesura de l’orientació dels Pressupostos l’Estat i aquests estan encaminats per Pedro Sánchez, gràcies entre d’altres als diputats d’ERC. Els comptes autonòmics no tenen per què ser mimètics, tanmateix, difícilment desvirtuaran el caràcter progressista dels del Govern central, que també ho és de Catalunya. Així les coses, tot sembla indicar que tant Junts com el PSC el que li estan dient a ERC quan l’apressen a negociar és que la decisió sobre quins vots elegeixen per tirar endavant els Pressupostos de la Generalitat «és política, estúpids».
El president Aragonès voldria aprovar els Pressupostos amb els vots del PSC, Junts, En Comú Podem i la CUP, evitant-se el risc d’elegir soci polític per als mesos que li queden al Govern. ERC defuig una decisió transcendental per al futur de la política catalana i en conseqüència per al país, la seva economia, per a les relacions amb l’Estat i per al procés bis. La disjuntiva és entre la ruptura del bloqueig polític i l’aposta per la transversalitat o la insistència en la vella política de «la puta i la Ramoneta» que Jordi Pujol en persona va donar per liquidada el 2012.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
