Boicot a Israel o la coxorxa dels enzes

No se m’acut millor antídot contra els estats d’opinió seguits de manera ovina que la lectura de la recopilació de textos de Jonathan Swift feta per Mauricio Bach per a Península, el títol del qual, 'Ideas para sobrevivir a la conjura de los necios', és una declaració de principis. Inspirat en Swift naixeria, segles després, l’extraordinària novel·la de J.K.Toole 'Una conxorxa d'enzes’. En els dos escriptors, una mateixa idea: la facilitat dels enzes per conjurar-se junts contra persones i fets de notable transcendència.

Aquest és el cas del relat antiisraelià que pul·lula pels ramats de determinada progressia, el pensament de la qual bascula entre el dogmatisme més agressiu i la ignorància més supina. El problema no rau en la militància maniquea dels professionals de la causa palestina –algunes entitats de la qual reben tot tipus de subvencions que dediquen a pagar-se sous–, sinó en la facilitat amb què partits i administracions s’apunten a la cacera de l’israelià amb alegre irresponsabilitat, com si no estiguessin ficant la pota enmig d’un conflicte d’enorme complexitat. L’últim exemple d’aquesta conxorxa d'enzes que fa declaracions altisonants i aprova resolucions impresentables és l’escàndol de la campanya de boicot a Tel Aviv que ha nascut en el si de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’aval de la Generalitat. La idea és trencar l’agermanament de la capital catalana amb la ciutat israeliana –existent des de 1998-, amb la delirant idea que això ajuda la causa palestina.

La ximpleria d’aquesta proposició és tan descomunal que només pot néixer d’un odi patològic a Israel, però de cap manera de la defensa dels drets humans o del desig de pau. D’entrada, la contradicció és flagrant: cap dels promotors de boicot a Tel Aviv l’ha demanat per a les ciutats de l’Iran, la Xina, Rússia o Turquia agermanades amb Barcelona. Sembla que les dictadures més atroces no molesten. Òbviament, tampoc demanen que es trenqui la relació amb Gaza, governada per un partit islamista que finança el terrorisme, persegueix els dissidents, esclavitza les dones i mai no ha volgut la pau. És a dir, tots aquests llestos de la superprogressia odien una ciutat com Tel Aviv, paladí en la defensa de drets fonamentals, i en canvi s’enlliten amb governs totalitaris que els trepitgen tots. Sobra dir, a més, que demanar el boicot a tota una ciutat, amb els seus metges, poetes, escriptors i etcètera, és una evident criminalització de tota la ciutadania.

Però encara hi ha una qüestió més essencial. Aquest tipus de campanyes no ajuden en absolut els palestins, ni la seva causa, sinó que alimenten l’argumentari dels grups extremistes contraris a qualsevol acord. És a dir, demonitzant Israel blanquegen i legitimen les barbaritats que, en nom de la causa palestina, fan els gihadistes. No només no ajuden a crear un clima que acosti les dues parts al diàleg, sinó que condemnen els palestins a estar permanentment segrestats pels sectors més radicals. És a dir, a viure en un etern bucle de violència.

Notícies relacionades

Israel: res de nou sota el sol

Naturgy: no tots els fons són iguals

Cal afegir, a més, que aquest tipus de boicots són propis d’una mentalitat del XX que ja no serveix pel mapa que s’està dibuixant al segle XXI, amb els acords d’Abraham obrint les relacions d’Israel amb els països musulmans. La causa palestina està quedant desdibuixada en el nou paradigma, ancorada en el cercle viciós de la violència inútil, i segrestada, pràcticament en exclusiva, per l’Iran, que la utilitza i l’aboca a la guerra permanent. En aquest nou paisatge geopolític, no entendre que l’única sortida per al poble palestí és l’acord amb Israel –¿o amb qui creuen que hauran de trobar una sortida?–, és no entendre res del conflicte, ni de les seves circumstàncies.

Finalment, una apel·lació directa a la Generalitat i, en concret, als dos responsables d’aquesta bestiesa de proposta: Vicenç Margalef, director de l’agència catalana de cooperació, i la mateixa consellera Meritxell Serret. ¿Què pretenen? ¿Que Catalunya es converteixi en un referent de la ultraesquerra antiisraeliana? Perquè el boicot no té cap altra bondat: ni ajuda els palestins, ni ajuda a la pau, ni ajuda a la bona imatge catalana. Només demostra que la conxorxa dels enzes arriba a les més altes instàncies del país. Inútil proposta, patètica imatge.