Escenes de Rodalies

Quan el tren de Rodalies entra a l’àrea metropolitana hi puja un individu d’uns 20 anys. Va amb la caputxa posada. En veu alta increpa una noia negra que estava llegint un manual d’infermeria: «S’ha de desokupar el vagó». Segueix: «Jo no pago per viatjar amb aquesta gent». Un silenci d’amenaces al vagó, en el prefaci d’un videojoc de violència latent, d’escenificació més salvatge que rebel. El nou passatger va de punta a punta del vagó mirant cada viatger a la cara. Se li pot veure una mirada de frenesí tèrbol i metàl·lic, de vertigen i buit. «Covards, fatxes».

Riu amb veu esquinçada, afònica. Tus. Anem creuant el paisatge metropolità. No és l’episodi habitual del viatger que va sense bitllet i s’enfronta al revisor que arriba flanquejat per guàrdies de seguretat. Generalment, el fan baixar a la següent estació i l’espera la policia municipal o autonòmica. En aquesta ocasió, l’escena i el seu actor principal encaixen en els estereotips de la sociologia de butxaca, tot i que el més urgent seria saber per quina raó el respecte al bé públic ha perdut tant valor. És una pregunta legítima si viatges en un vagó de Rodalies ple de gargots d’esprai grafiter.

Al vagó, amb molta cautela, algunes veus li suggereixen que es calmi i això l’excita més. Una noia l’interpel·la a crits. Per ara, el viatger no replica ni agredeix físicament. Per saber-se sense identitat, hi ha joves disposats a tenir una identitat que creuen només seva quan més aviat és la de qualsevol. És l’atroç paradoxa de l’agressiu vulnerable, convençut que el món conspira contra ell.  Per al viatger encaputxat, els serveis públics a la seva disposició –pagats pels contribuents o a compte del dèficit–, no compten. Extraviats els vincles familiars o d’amistat, adquireix la seva identitat violenta a internet i això el converteix en lleial a alguna desraó cutre i banal que pot induir-lo a trencar vidres, apedregar els revisors, insultar els veïns. L’atrauen els instints tribals.

Notícies relacionades

Gavà tindrà una nova estació de Rodalies el 2027

Aspirants a maquinista: «Portar un tren era molt bocata i poca família; ara és estabilitat»

Famílies desestructurades, penúria econòmica, atur, abandonament escolar, desvinculació, desamor: ni la suma de tots aquests factors ni d’altres donen raó definitiva d’aquesta agressivitat, que no és transgressió, sinó un impuls fosc. S’hi pot afegir qualsevol que cremi contenidors o que saquegi un supermercat. En l’assignatura del bé comú, el molt deficient és general, sobretot quan es tracta de prestigiar el transport públic que és de tots i que financen fins i tot els que no l’utilitzen. Successives crisis d’autoritat donen peu a tanta hostilitat envers la propietat institucional. Per no respectar els serveis públics s’acaba no creient en el bé comú. És la teoria del vidre trencat, àmpliament verificada.

El rei-lleó del comboi de Rodalies s’està cansant de nosaltres. Balboteja. Donant cops de colze, baixa a La Sagrera-Meridiana i crida: «¡Okupes sí, policia no!». El veig ja caminant per l’andana, com si no sabés on és, i quan el Rodalies de la línia R3 arrenca de nou, es gira i ens saluda fent el gest de pistola amb la mà, apunta i dispara.