Sembla una tonteria | Article de Juan Tallón Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Història universal de l’error
En la història de les frases ridícules, pensades per desviar la responsabilitat en l’últim minut, «ha sigut sense voler» ocupa un lloc preeminent i tristament cèlebre, junt amb «no he sigut jo»
Les coses funcionen així: primer negues l’error. Ho fas amb vehemència. On és, cago en la puta, que no ho veus. Per descomptat, rebutges les crítiques. Volen acabar amb tu, et tenen enveja, t’odien, una cosa per l’estil. Després, com que pel que sembla resulta que sí que hi ha hagut errors, dius que la culpa no és teva, i que és impossible controlar cada cosa que fan els altres. En l’última fase de l’error, quan es demostra que alguna cosa hi tens a veure, assegures que ho has fet sense voler, ai. En la història de les frases ridícules, pensades per desviar la responsabilitat en l’últim minut, «ha sigut sense voler» ocupa un lloc preeminent i tristament cèlebre, junt amb «no he sigut jo».
Fugir d’un error acaba per ser una carrera desesperada i en cercle. No val de gaire perquè, al final, no arribes enlloc, tret del principi. Tots sabem com acaba això, incloent-hi Irene Montero, perquè hem recorregut aquest camí massa vegades. Què ens diran. «No pagaré, en sé massa d’extorsió», deia Toni Soprano. Per descomptat, el bast recurs de deixar anar que ha sigut sense voler, admet diferents graus d’imperfecció. La imperfecció màxima s’acosta a la genialitat, a la perfecció, de fet. Només l’he vista una vegada.
Per feina, fa uns anys, vaig conèixer dos interns que havien fugit de la presó. Es deien Manuel i Belisario. Primer van doblegar la resistència del vidre blindat de la seva cel·la, que va cedir a la puntada de peu d’una bota. El Manuel sempre ha afirmat que es va escapar «sense voler, contra la meva voluntat», i que només davant les amenaces del seu company, «disposat a apunyalar-me», es va despenjar per la finestra gràcies a uns llençols. Un ‘modus operandi’, per cert, acadèmic. ‘Chapeau’. Hi ha coses que mai fallen: la roba negra per a una gala, el llençol per a la fugida d’una presó... A l’arribar a l’últim mur, es van trobar una escala que s’havien oblidat el dia anterior uns operaris després fer unes reparacions. Gairebé era obligatori intentar l’evasió. «No ho tornaré fer», va afirmar el Manuel en el judici, en una altra frase per a l’eternitat.
