La dona màrtir i l’home bàrbar

Més enllà dels (d)efectes de la redacció legal del ‘només sí és sí’, n’hi ha prou amb passejar-se per les xarxes per palpar el clima de càstig. Exigir penes elevades per a les conductes criminals és un impuls humà, però buscar la manera de reparar el mal causat, posar la víctima al centre de la justícia i endinsar-se en la reinserció del delinqüent és una necessitat ciutadana. 

El nombre de denúncies per agressió sexual no deixa d’augmentar. S’apunten múltiples factors: des d’un increment molt elevat del consum d’alcohol i drogues a l’augment del visionament pornogràfic que cosifica la dona i, per descomptat, un rearmament del masclisme ideològic. Tampoc pot obviar-se l’existència de patologies infradiagnosticades. És evident que els delictes han de ser penats, però també ha d’aprofundir-se en les mesures de reinserció i, sobretot, en la pedagogia.  

Notícies relacionades

¿Fatxes amb toga?

Santiago Abascal titlla d’«infame» i «criminal» la ‘llei del sí és sí’ en un acte a Barcelona

Hi ha una cosa inquietant en aquestes veus que només reclamen mà dura, mentre cauen en la revictimització constant de la dona agredida. Un home que pateix un robatori amb violència extrema se l’animarà a superar l’agressió. A una dona violada se li pressuposa un trauma indeleble. Com si aquesta agressió la marqués, la definís. Víctimes perpètues... i agressors eterns.

Davant el castell de la dona màrtir es perfila l’home bàrbar, invasor i pervers que s’obstina a penetrar en la fortalesa de la virtut. És una imatge recurrent, que també l’observem en part del discurs contrari a la llei trans, que denigra les dones trans, considerant-les homes que només busquen humiliar o violar les dones. Al final, un home sempre culpable i incurable. I una imatge que no es deixa d’endinsar en la concepció masclista de la societat. Aliment per al discurs victimista de la ultradreta.